Natura, etnografia, cultura. El nostre poble ha de tenir una política de conservació i protecció.Els nostres avantpassats van desenvolupar un model de territori que va modelar el nostre paisatge amb dues activitats principals : agricultura i ramaderia. Això ha passat a la història oral dels nostres majors perquè en pocs anys no quedarà res d’eixe paisatge. La ramaderia ha desaparegut i, respecte a l’agricultura, no es pot lluitar individualment contra conreus intensius i hem anat a parar a què les cireres es venen a les portes de les cases, les ametles estan dins d’una bombolla de producció (en tres anys , més de 24 milions de planters en noves finques mecanitzades, en regadiu i florida tardana) i l’oli s’embotella. Vivim temps de noves economies amb nous serveis. Gran transformació. El debat pot ser llarg respecte a la continuïtat de les activitats tradicionals o no. El que sí tinc clar és que el nostre terme ha d’intentar ser sostenible. Com? No ho se. Podem obrir el debat. L’important flux de visitants turístics, en moments concrets de l’any, deu ser objecte d’una adequada canalització de respecte als veïns i al medi natural.

Com l’altre dia us dia, moltes vegades em quede més en el context que en l’objecte. Hui, llig en el diari la paraula “andola”. En eixe moment el meu cabet comença a recordar les iaies “endola(d)es” que hi havia al poble. Totes de negre, fins i tot amb el mocador al cap. Portar dol, era anar (vestir-se) de negre, inclús collint cireres!!.La paraula “andola”, ens diuen els experts, pareix ser que vinga  d’una mescla del llatí “ambulare” (anar) i l’àrab “gandura” (dona coqueta). El sentit originari de la paraula era la manera de caminar. Però ara, segle XXI, vol dir lloc indeterminat (en castellà “andurriales”).Més cosetes sobre el dol en :  http://josepmoll.blogspot.com.es/2014/02/la-frase-comentada-arran-dunafotografia.html

El “Parranda” passa per l’era i li pregunta a la tia. Els xicons ja han acabat d’estudiar? Enguany va tot avançat i necessite gent per a demà "anar a fer  la "camamirla”. Que agafen el barret, les corbelles i que posen la cassalla i el meló en la cisterna; així, a migdia està ben fresc. Hui té pinta de què anem a suar la gota grossa....em desperte del somni. Els experts em cometen que la terra encara està fresca i es pot llaurar. La pluja d'enguany també es veu en el groc de les flors de la foto (camamirla, camamilla o camamil·la). Un ratet de lectura, unes cervesetes amb els amics, vesprada de cinema amb la dona i cap de setmana que ha volat. El cap de setmana es per recordar-mos que el pa es fa amb farina. Elemental. Senzill. No ho oblideu. No ho rebutgeu. 

El progrés, les modes i el pas dels anys ha fet que bastants oficis hagen desapareguts inexorablement. No sols oficis, hi ha feines que he vist aquest “weekend” i les quals també tenen els  dies contats. Són feines senzilles i diàries que a la gent de la “city” ja no els diu res, però si als que vivim als “towns”: - anar a comprar al quiosc la “press” escrita; - veure a dos dones, una amb  la “hairdresser” o arruixadora de tota la vida i la seua flor (cassoleta plena de foradets) i l’altra amb un poal en una mà i l’altra mà ruixant la vorera i el carrer de davant sa casa, respectivament; - esperar el “bus” perquè la línia amb la crisi ha fet que ja no passe cap autobús pel poble; - anar a l’oficina del banc o caixa a cobrar la “pay” o traure diners perquè els que manen han deixat que tancaren quasi totes les oficines o deixaren sols caixers automàtics. Ara tot és “cash”; - jugar al carrer; - seure al carrer, en “chairs”, amb els teus veïns i prendre “la fresca”..... (etcètera)...podeu afegir més que us vinguen al cap.Fa quatre dies els nostres pares i mares ens deien “ha nascut amb un pa baix del braç”, “em sona a xinés”, “escriu amb bona lletra i sense faltes” o “ix al carrer a jugar”. Ara, en la segona dècada del segle XXI, ni pa, ni xinés, ni carrer i escriure amb abreviatures. El món evoluciona i avança més apressa que el nostre rellotge vital: naixen amb una “tablet” connectada 24 h., són “polyglots”, juguen a la “play” en casa i fan més de dos-cents pulsacions per minut.

Diuen i conten que els valencians som del “pensat i fet”, però els valencians del sud (marina alta) també estem regats amb la mateixa aigua. Em criden per telèfon, m’han dit que hui véns al poble, no tens cap excusa, a les 9 i mitja a esmorzar al bar. L’esdeveniment no ha tingut que crear cap grup de whatsapp ni cap “evento” en les xarxes socials. El boca a boca ha funcionat i la taulà ha anat creixent exponencialment al mateix ritme que l’entrepà d’albergínia amb cansalà de la panxa, adobats i amanides. Aquesta vegada ens em portat bé i a les 12 de migdia ens alcem de taula; Diuen i conten que em de respectar les tradicions, però permeteu-me que em pregunte, quines? Les imposades per una dictadura que encara està amagada en el subconscient dels nostres majors ? no cregueu que en el segle XXI, la joventut pot elegir democràticament, quines són eixes tradicions?; Diuen i conten que on hi ha  sempre queda, puix en el meu cas, res de res, acabe de jugar al futbolí i si es fixeu el marcador diu tot el contrari : 2-7, golejada. Jo sóc el de roig 😉 Diuen i conten que els amics són la família que es tria; i que la família és fer-se! Poc parlem d'uns i altres, dels que formen part del nostre dia a dia. Gràcies per estar ahí!!

Bon estiu!! Gaudiu de llegir en paper, telèfon mòbil, ordinador, tablet!!  i també d’escriure correctament !!!