Jo també, i tu? Xarrem? 

Tots els dies de l’any es celebren esdeveniments de “dia mundial de...”. El passat 10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental amb l’objectiu de conscienciar sobre els problemes de salut mental. 

Els problemes mentals són els més freqüents del món : no eres rar. 

Jo parlaré de la depressió. La depressió és la malaltia més freqüent que existeix i en 2030 la salut mental serà la primera causa de discapacitat en el món. Però es pot curar. A Espanya, 1 de cada 4 persones tindran algun problema de salut mental al llarg de la seua vida. 

Aquest tastet vol trencar l’estigma que envolta les persones que pateixen trastorns de salut mental i enfocar-ho des d’un punt de vista positiu : guanyar confiança. Parlar de mi mateix en públic i d’una malaltia que no es veu, ni es nota, pense que pot ajudar a empoderar a la persona malalta. 

Jo també he tingut, en la meua vida, episodis de depressió. La primera vegada en el pas de l’institut a la universitat (un parell d’anys tractats amb el metge del poble); més tard, preparant oposicions que no hi havia manera d’aprovar (dos anys molt difícils: ansietat) i després amb la mort sobtada de familiars i amics, els quals són colps molt durs de superar (ansietat i depressió). En l’adolescència em va costar contar-ho i obrir-me. Em sentia insegur, un fracassat, un inútil, tot ho feia malament i em passava els dies en els Jardins de Vivers i sense anar a classe. El tema del suïcidi estava sempre dins del meu camp. Ronda que te rondarà. No veia cap llum al final del túnel on m’havia posat sense saber com ni per què. 

Com ho vaig superar? A banda del tractament mèdic, de casualitat vaig trobar publicitat d’uns cursets que es feien a València i em vaig apuntar a ells. Un sorià, de naixement com soc jo, estudiant valencià en la IX campanya Carles Salvador i traient-se el títol de monitor de pilota valenciana al trinquet de Pelaio. A més a més, enigmes de la vida, em van traure fester del Poble Dalt quan jo al poble no vivia ni anava. Vaig començar a jugar a pilota de punter “suplent” i també vaig conèixer a una “personeta” molt important en la meua futura vida familiar. 

Soc partidari que des de l’escola és puga donar una assignatura d'educació emocional per a educar en la diversitat, en valors, en convivència, perquè ens donem conte que la vida no sempre és de color rosa perquè la salut mental pot veure's afectada per un conjunt de factors molt diversos, i que en moltes ocasions no depenen de nosaltres mateixos. La detecció precoç és fonamental. També és veritat que per a la seua millora, moltes vegades, és necessari un tractament psicoterapèutic, i que es pot prolongar durant un temps determinat. 

Jo també, i tu? Xarrem?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog