Aquests dies d’hospitals, sales d’espera, habitació compartida, cures (moltes gràcies als professionals i a tots els que heu preguntat) el dones conte que les hores no hi passen igual. Entre altres coses, em vaig posar en la motxilla, un llibre de lectura (ebook) “Francesca de Barcelona” de Laia Perearnau. Una novel·la històrica. Estem a finals del segle XIV (1390-1394) en la ciutat de Barcelona, on destaca el pogrom de 1391 (massacre de gent indefensa) al call (barri on habitaven els jueus) de la mateixa ciutat.

La medicina en l’època medieval era un espai reservat als homes. Als Estudis Generals o escoles de medicina no s’acceptaven dones. De totes les maneres, des de mitjans segle XIV, la presència de les dones exercint medicina està documentada en la Corona d’Aragó (Pere III el Cerimoniós, Joan I El Caçador) en les tres grans cultures medievals (jueus, àrabs, cristians). Una d’elles fou Francesca.

...en un dels paràgrafs del llibre sorgeix el personatge de CARROSA DE VILARAGUT.

Sabíeu que Carrossa està lligada a la vila d’Albaida?

Carrossa de Vilaragut i Carròs fou Senyora i Cinquena Baronessa de la Baronia d’Albaida, entre 1375-1433 (i.e.1423)

L’Arxiu Municipal d’Albaida (A.M.A.) conserva 4 pergamins de Carrossa escrits en llatí:  1i2 ) any 1390, dos. És l’acta del Consell General per comprar un censal (obligació redimible de pagar una pensió o cànon anual com a contrapartida d'un capital donat) a Na Carrossa. Mesuren 630x740 mm.; 3) any 1404. És la venda de censal a Pere Pardo de la Casta. Mesura 600x610 mm.; 4) any 1408, és el quitament (acció de llevar un deute, alliberar d’una obligació pecuniària) del censal fermat per Na Carrossa de Vilaragut a Leonor Pardo de la Casta i la confirmació del mateix al seu espòs. Mesura 760x560 mm. 

Us contarem cosetes sobre Carrossa de Vilaragut, la "favorita" de la cort de Joan I i Violant de Bar. Li tocà bregà en un món misogin d’homes i també de dones que no suportaven el protagonisme d’una dona en el govern i la vida pública (suposats amors i falses imputacions).

Carrossa era filla de Joan de Vilaragut, senyor i IV Baró d’Albaida, Aljorf, Atzeneta, Carrícola, Benissoda i Corbera) i Isabel de Carròs (filla del senyor de Rebollet – La Font i Oliva -). No està clar on nasqué (Albaida, Corbera o València) ni el seu nom propi. De ben joveneta fa servir el seu segon cognom feminitzat. Els tres germans mascles moriren sense descendència i l’herència passà a Carrossa i un parent (Berenguer de Vilaragut i de Boïl). Origen de plets posteriors. Carrossa era senyora de les baronies d’Albaida, Corbera i Carrícola.

Es casà, en un matrimoni pactat-dos llinatges amb interessos nobiliaris-, amb Joan Ximenes d’Urrea, marit boig i una sogra busca-raons i del morro tort (no volia vore a la nora ni en pintura). L’home, l’abandonà. Carrossa sol·licità una pensió d’aliments reconeguda en els Furs. Primera trobada amb l’infant Joan, jutge del plet (any 1382), Carrossa guanyà el juí i J. Ximenes fou declarat “dement furiós”.

Poc després del juí, Carrossa es convertida en dama de la infanta Violant de Bar. Una noble dona cortesana i favorita de la cort del rei Joan I i Violant de Bar que alimentà els odis i rancors i provocaren que en 1389, a les Corts Generals de Monsó, és expulsada (i humiliada) de la Cort del rei i la reina consort “... i que na Carrossa siga privada de tot habitació i tracte i qualsevulla altra participació, ofici o benefici de nostra casa i de la reina … i que siga privada de les dites coses sense esperança de tornar a elles en lo futur… I per a major fermesa fem de la dita privació acte de Corts, vàlida en totes ocasions i que mai no pot revocar-se”. De Montsó a Albaida. Albaida no serà el final del viatge perquè prefereix viure a Corbera amb un clima més benigne. Es casa i el seu segon marit és Pere Pardo de la Casta (governador de València). Pareix ser que l’adalil (el capdavanter del moviment) va ser Alfons “El Vell” (senyor de Gandia, comte de Dénia i marquès de Villena) que tenia falta de diners i va contactar amb “la favorita” sense èxit.

Trià el castell de Corbera per anar a viure. En 1423 fa donació de la vila d’Albaida al seu fill Carròs de Vilaragut (olim – abans - de Juan Pardo de la Casta) que finalment perd en el plet de 1435 davant Berenguer Vilaragut (nebot de son tio). 


 El seu testament diu: “...al redós de la nova muralla de la ciutat de València, hi ha un convent dels frares agustins, vull que a la seua església, en una de les capelles, se’m done sepultura...em vull allà per sempre.....” i  “...done la baronia d’Albaida a Joan amb l’obligació que prenga el meu nom, Carrós

Podeu saber més coses de Carrossa de Vilaragut llegint el llibre “Quinze dones valencianes”  coordinat per Antoni Furió i editat per Afers (2020). Està disponible en la XLPV.

També en “Na Carroça de Vilaragut” per Francisco i Manuel Danvila Collado en B.R.A.H., XIII (1888). https://www.cervantesvirtual.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog