El dolor al peu fa que estiga de mala solfa i no gaudisca de la passejada amb el gos i de l’entorn que em rodeja. Camine per una senda on la natura em mostra els seus contrastos.

3 fotos. 3 paisatges. De tots els colors.

El Montgó imponent, la silueta inconfusible d’Eivissa i la mar Mediterrània amb els seus colors turqueses (eixa mescla entre blau i verd) que parlen de la calma, la pau, l’equilibri emocional, la serenitat.

Del verd de les muntanyes al roig de les flames, fins el negre cremat. Tristor. Les seqüeles del foc. Impotència. L’olor a cremat mes i mig després. El rastre de les flames. El brot de l’esparraguera. Esperança.

L’ull de bou de la senda. Alguns túnels son més llargs que altres. Blanc. La llum al final del túnel. Perseverar. 

 

 Curiositats i anècdotes

La biblioteca pública municipal es va crear l’any 1989 i es va obrir l’any 1992.

La inauguració “oficiosa”  fou un dia de mercat, el dimarts 21 de maig de 1991, en plena campanya electoral. Al dia següent tornava a tindre les seues portes tancades

Situada en el soterrani del nou ajuntament rehabilitat. Casa de Germanes Llinàs. Plaça Major, 7, però has d’entrar pel Carrer La Font. Vine i ho comprovaràs!

No fou, fins el dilluns sis de juliol de 1992, quan la biblioteca, ara sí que sí, va obrir de bat a bat. Un espai de 120 metres quadrats, 7 taules i 42 cadires

Però, cal recordar per no oblidar que ja hi havia hagut diversos intents anteriors que van quedar guardats en calaixos municipals i que no van arribar a bon port -demorats indefinidament- per manca de diners de l’ajuntament “... las agobiantes múltiples atenciones que pesan sobre este ayuntamiento hacen difícil...”: any 1964, carrer Elias Tormo,1;  any 1966, carrer Sant Francesc; any 1972, carrer L’Olleria.

La informatització del fons bibliogràfic s’inicià l’abril de 1996 amb el llibre “José Luis Sampedro : la escritura necesaria” de Gloria Palacios.

El llibre més antic, és un llibre litúrgic del segle XVII (1744) titulat “Breviarium romanum ex decreto Sacrosancti Concilii Tridentini restitutum, S. PII V. Pontificis maximi jussu editum, Clementis VIII. & Urbani VIII. auctoritate recognitum; in quator Anni Tempora divisum.Pars Autumnalis” i com diu el mateix editor és “una edició molt encertada, en què tot està extensament exposat, perquè no quede res més a desitjar”. És un llibre editat a la ciutat de Venècia.

El(s) llibre(s) més gran és(son) “Atlas Nacional de España” publicat per l’Institut Geogràfic Nacional. 5 volums, cadascun d’ells medix  54 cm. de llarg.

El llibre més xicotet és “El Ratoncito Pérez” d’Olga Lecaye. Medix 12 cm.

L’enregistrament sonor més antic són dos LP o 33 rpm (disc de vinil) de 1986: “Tallers de música popular [Grabación sonora] :fonoteca de materials : recopilació sonora de música tradicional valenciana” (volum I i II)

El vídeo més antic és de 1968 “La noche de los muertos vivientes [Videograbación] = (Night of the living dead)” un film de George A. Romero.

Abans teníem una màquina d’escriure, fitxes catalogràfiques blanques i mobles arxivadors. Ara és un programa informàtic i fotocopiadora/impressora digital.

Abans la consulta dels fons de la biblioteca era presencial mitjançant les fitxes. Ara pots consultar el catàleg via Opac.

Abans teníem una caixeta amb llapis, gomes d’esborrar, maquinetes de fer punta, colorets, tisores i pegament “Imedio” de barra. Ara són tablets, ordinadors i telèfon mòbils.

Abans teníem que baixar tres esglaons per entrar a la biblioteca i les persones amb discapacitat baixar per l’ascensor. Ara tenim rampa d’accés per a tot el món.

-Tens cintes elàstiques (gomes)? Es per enrotllar la cartolina del treball.

– M’has deixa’t la grapadora i no té grapes.

Oblits : paraigües, ulleres de sol, auriculars, claus de casa, motxilla, jaqueta, carregador de mòbil, casc de la moto,  

Amarg com la fel: llibres ratllats i/o furtats, cds/dvds trencats, o taules ratllades...

Més dolç que la mel : quan els/les usuaris/es ens donen les gràcies per aconseguir el que volen i busquen, o quan un/a lector/a es fa el carnet i torna.

-Voldria “alquilar” un llibre. Cal dir “prestar”, és a dir, deixem al soci el llibre amb la condició de tornar-ho passat un cert temps (15 dies) perquè no cobrem res.

Toc, toc. Socors. Socors. Obriu! Obriu! Estem tancats! Un moment, ja vaig, no ploreu. De nou i van.. usuaris que s’han quedat tancats en els lavabos de la biblioteca. Eixos passadors de les portes de fusta!!

Ahir dilluns vesprada....sshhhss. Silenci, per favor, parleu més baixet, hi ha gent estudiant en les altres taules. Al cap d’una hora llarga se’n van i quan ixen per la porta escolte l’exclamació d’una persona: “¡libertad! ¡libertad!” (sense comentaris)

Abans no cabíem. Ara sobra espai. (per fer-se vore).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog