A la biblioteca, aquests dies estem ordenant, classificant i catalogant “el raconet del material gràfic i cartogràfic” (10 carpetes que inclouen 271 làmines : disseny, plantes aromàtiques, Sorolla, gravats imatges , cartells Falles,...) i em sentit curiositat per veure la vila d’Albaida en quins mapes del Regne de València eixia i com s’escriva el seu nom (toponímia) al llarg del temps (i també l’Aljorf).

Els mapes que tenim són una reproducció facsímil publicats entre els segles XVI a XIX publicades pel periòdic “Levante. El Mercantil Valenciano”.

Facsímil: és una reproducció exacta d'un mapa, d'un dibuix, un document, un llibre manuscrit o imprès.

És una llàstima que no estan tots els mapes que són (22 de 40), però ens podem fer una bona idea de com evoluciona el món cartogràfic. Nosaltres hem seleccionat mapes i tabules de 3 segles (XVI-XVIII).

Comentar també que entre d’altres, en geografia, hi ha dues maneres d’anomenar la forma de representar la superfície terrestre.

Són :  1) Tabula : que té una superfície plana, disposat en forma de taula; 2) Mapa : en geografia, és una representació de la Terra, o d'una porció d'esta, en una superfície plana, segons una escala donada amb informació relativa a un aspecte determinat.

Els mapes antics abastaven les representacions del món des de l’antiguitat a l’època dels descobriments i la geografia moderna. Els primers mapes mundials coneguts es basaven en la idea de la Terra plana. Els mapes del món d’una Terra esfèrica són dels temps dels grecs (Eratòstenes, Posidoni), però el mapa més reconegut per tots és el d’època romana (el mapa mundial del grecoegipci Ptolomeu) que es va mantindré autoritzat durant tota l’edat mitjana. Els cartògrafs tingueren molta feina indicant les parts del món conegudes però no explorades com les no conegudes (incògnita). Amb els descobriments, els mapes foren cada vegada més preciosos.

Cartografia : a banda de ser la ciència que estudia els mapes, també és l’art i la tècnica d’elaborar-los.

La imatge del regne de València es va plasmar per primera vegada de forma científica en una mapa, gràcies als treballs que va fer el geògraf valencià Jerònim Munyoz. El mapa el va acabar l’any 1568. 20 anys més tard, el cartògraf flamenc Abraham Ortelius va emprar el manuscrit del valencià i el va publicar a la ciutat d’Amberes. 

 Làmines dels mapes:

1584: “Valentiae Regni” és la primera versió (autor Jerónimo Muñoz) del primer mapa imprès al taller d’Abraham Ortelius conegut com “el Ptolomeu del segle XVI” i fet a la ciutat d’Amberes. “Albajda”;

1628: “Valentia, Murcia, cum insulis Majorca, Minorca et Yviça” de Johannes Jansonius imprès a Amsterdam. “Albaidª” ;

1633: “Reyno de Valencia” de Nicolás Tassin imprès a París. “Albaida” ;

1649: “Provincia Valentiae” de Silvestro de Panicale imprès a Roma. “Albaida” ;

1690 : “Regnorum Castellae Novae, Andalusiae, Granadae, Valentiae et Murciae” de Frederic de Witt imprès a Amsterdam. “Albay  dia” ;

1698 :”Los Reynos de Valencia y de Murcia” de Giacomo Cantelli imprès a París.  “Albajda” ;

1707:”Nuevo mapa de Murcia, Valencia y das Islas Baleares” de Pieter van der AA imprès a Amsterdam.  “Albay  dia” ;

1720 : “Curiosa nova tabula complectens regnum Valentiae et Murciae necnon insulas Iviçam, Majorcam et Minorcam” de Reiner i Joshua Ottens imprès a Amsterdam.  “Albaydia” ;

1788: “Mapa geográfico del reyno de Valencia” de Tomás López imprès a Madrid. “Alcherf, Albayda”

1791 : “Des Königreichs Valencia” de Südlicher Theil i Franz J. Reilly imprès a Viena.   “Aljorb,  Albayda”