Estic en la plaça del poble. A l'ombra de la morera, quan la gent ix de missa i s'acosta cap a mi "lapepicalaboira". Josep, un pardalet m'ha dit que t'agraden els papers vells i antics. Vine a casa i t'ensenyaré cosetes del meu arxiu particular: eucaristia del 400 aniversari de la repoblació mallorquina a laguar, periòdic "la veu de al-ahuar" n.2, article de premsa "el siete mil que lleva al cielo" i el full original que E. Vallbona de 90 anys va llegir en un acte de donació de la Caixa d'Estalvis de València al Sanatori Fontilles d'un quiròfan. En eixe escrit, el Sr. Vallbona (autor de la foto de 1903), ens conta que ell tenia 20 anys quan junt al P. Ferris, J. Ballester, M. Peris (arquitecte), J. Gonzàlez i M. Guillem (metges) pujaren amb burres i mules a fer el traçat de la carretera. També van estar mirant on aniria el primer pavelló i l'església. Havien caminat molt i tenien fam. Van fer una paella amb un oblit per part del cuiner. No va posar sal. Però ho solucionà donant un trosset de paper d'estrassa amb un pessic de sal a cadascú. En pocs minuts, paella buida. Al dia següent anaren a Orba, on estaven reunits els propietaris dels bancals per on tenia que passar la nova carretera. La gent era intransigent : "eixe garrofer no, aquella olivera tampoc". Tots volien la carretera, però vorejant les fites. El P. Ferris "tallava claus", però al final van entrar en raons gràcies a les diligències de J. Ballester (Tormos) i la carretera es construí d'acord amb el projecte de l'arquitecte. Fontilles s'inaugurà el dia 17 de gener de 1909.
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada