Estic en la plaça del poble. A l'ombra de la morera, quan la gent ix de missa i s'acosta cap a mi "lapepicalaboira". Josep, un pardalet m'ha dit que t'agraden els papers vells i antics. Vine a casa i t'ensenyaré cosetes del meu arxiu particular: eucaristia del 400 aniversari de la repoblació mallorquina a laguar, periòdic "la veu de al-ahuar" n.2, article de premsa "el siete mil que lleva al cielo" i el full original que E. Vallbona de 90 anys va llegir en un acte de donació de la Caixa d'Estalvis de València al Sanatori Fontilles d'un quiròfan. En eixe escrit, el Sr. Vallbona (autor de la foto de 1903), ens conta que ell tenia 20 anys quan junt al P. Ferris, J. Ballester, M. Peris (arquitecte), J. Gonzàlez i M. Guillem (metges) pujaren amb burres i mules a fer el traçat de la carretera. També van estar mirant on aniria el primer pavelló i l'església. Havien caminat molt i tenien fam. Van fer una paella amb un oblit per part del cuiner. No va posar sal. Però ho solucionà donant un trosset de paper d'estrassa amb un pessic de sal a cadascú. En pocs minuts, paella buida. Al dia següent anaren a Orba, on estaven reunits els propietaris dels bancals per on tenia que passar la nova carretera. La gent era intransigent : "eixe garrofer no, aquella olivera tampoc". Tots volien la carretera, però vorejant les fites. El P. Ferris "tallava claus", però al final van entrar en raons gràcies a les diligències de J. Ballester (Tormos) i la carretera es construí d'acord amb el projecte de l'arquitecte. Fontilles s'inaugurà el dia 17 de gener de 1909.
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada