Estic en la plaça del poble. A l'ombra de la morera, quan la gent ix de missa i s'acosta cap a mi "lapepicalaboira". Josep, un pardalet m'ha dit que t'agraden els papers vells i antics. Vine a casa i t'ensenyaré cosetes del meu arxiu particular: eucaristia del 400 aniversari de la repoblació mallorquina a laguar, periòdic "la veu de al-ahuar" n.2, article de premsa "el siete mil que lleva al cielo" i el full original que E. Vallbona de 90 anys va llegir en un acte de donació de la Caixa d'Estalvis de València al Sanatori Fontilles d'un quiròfan. En eixe escrit, el Sr. Vallbona (autor de la foto de 1903), ens conta que ell tenia 20 anys quan junt al P. Ferris, J. Ballester, M. Peris (arquitecte), J. Gonzàlez i M. Guillem (metges) pujaren amb burres i mules a fer el traçat de la carretera. També van estar mirant on aniria el primer pavelló i l'església. Havien caminat molt i tenien fam. Van fer una paella amb un oblit per part del cuiner. No va posar sal. Però ho solucionà donant un trosset de paper d'estrassa amb un pessic de sal a cadascú. En pocs minuts, paella buida. Al dia següent anaren a Orba, on estaven reunits els propietaris dels bancals per on tenia que passar la nova carretera. La gent era intransigent : "eixe garrofer no, aquella olivera tampoc". Tots volien la carretera, però vorejant les fites. El P. Ferris "tallava claus", però al final van entrar en raons gràcies a les diligències de J. Ballester (Tormos) i la carretera es construí d'acord amb el projecte de l'arquitecte. Fontilles s'inaugurà el dia 17 de gener de 1909.
Passen els dies i no actue. Li pegue voltes al nano cavil·lant el tema i no trobe de què escriure i parlar. És com si mirara el foc i les seues flames embadalit. És estèril. Res. El foc ja són cendres. Aleshores, he decidit pujar unes fotos estiuenques que vaig fer als 2+1 pobles on he estat (Albaida, Aljorf, Laguar) i vosaltres opineu. Mentre mireu les fotos, us deixe un grapat de frases fetes que he anat escoltant i apuntant a les persones amb què m’he ensopegat aquest estiu : 1.- “Arruixa i no faces fang, amb l’arruixadora” em va dir una dona major que estava fent les seues 10 mil o trenta mil passes diàries. Vol dir que feu accions amb prudència i respecte i tindreu una major satisfacció. 2.- “M’he fet vell i estic ple d'alifacs”. És un mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 3.- “No en sap sap mal la vellea, sino les coses que ens porta la vellea". 4.- “Cuando el problema o la necesidad entran por la puerta, ...






Comentaris
Publica un comentari a l'entrada