I... Per què no?
La mort és tan real com la vida, la mort forma
part de la vida i sabem que les persones que estimem ens van deixant al llarg
del camí.
La Parella, pares/mares, germans/es, tios/es, nebots/des,
iaios/es, amics/gues, etc. Tots i totes són una
part molt important en la nostra vida. Totes i totes estem en aquest joc que és la vida i l’absència d’alguns d’ells tenim que saber afrontar-la. Quan perdem a algú que estimem, hem d’intentar i saber enfrontar-se al buit
que ha deixat. Qualsevol pèrdua
ens provoca tristesa i desolació. En la
vida devem parlar amb naturalitat sobre la mort i manifestar la importància de l’amistat en els moments difícils.
L’estima
no es gasta, ni es trenca, ni es pega, ni es cus, ni s’arregla, sempre estimarem. Inclús després de la
mort. L’estima continuarà en forma de cel, d’àngel, d’estel, de fotografia, etc. El voler, com el llum, no moren,
duren i encara que no el veges i no sàpigues
on està, sempre el sentiràs a dins teu.
Per a mi, per a tu, i per a tots/es vosaltres que esteu en
aquest cas del dol i la perduda d’una
persona estimada.
⟺⟺⟺⟺⟺
⟺⟺⟺⟺⟺
Històries
que em fan pensar... s’obrin
les portes de la biblioteca i entra. Té més de 50 anys, fa cara d’haver dormit malament o poc. El
salude i em contesta :
-Bon dia, Josep. Ací estem
de nou, un dia més.
-Com va?
-Rodant i reg(d)olant!! Què vols
que el conte? Estic en atur des de fa la tira de temps, no tinc estudis, el
metge em dóna pastilles per a la
depressió i faig una vida rutinària.
Tot seguit em diu:
-Vols que té la
conte? Amb el cap li dic que sí un poc
amb la mosca darrere l’orella.
-M’alce a
les sis i mitja del matí i isc
a passejar fins que obris la biblioteca.
Ens mirem als ulls, un moment de silenci i parla
-Segurament tens curiositat de saber el motiu i el preguntaràs per què tan prompte vull vindre a la biblioteca? Però, primer, Josep, espolsat eixa mosca
que tens darrere l’orella i t’ho conte.
Em ruboritze, espolse la mosca i pare l’orella.
-Hui en dia sols tinc una ambició : llegir tots els dies un llibre a la biblioteca.
Qualsevol cosa! Però no vull que ho escrigues
dins d’eixa “tele” que és l’internet
(xarxes socials). No vull ser notícia,
sols vull acabar la lectura.
Dia complet a la biblioteca: joventut (vitalitat, oralitat i
imaginació) i maduresa (silenci, lectura).
Bona nit!
⟺⟺⟺⟺⟺⟺
⟺⟺⟺⟺⟺
⟺⟺⟺⟺⟺⟺
Toquen les campanes a missa de diumenge, pareix pasqua per l’oratge que tenim. Però no, sols falten tres dies per a què els músics
celebren a la seua patrona (-a quin mes estic i quina és?). El sol entra
per la porta del forn i es reflexa en el telèfon mòbil com si fos un espill
reflectint-se en el sostre. Jugueu a buscar “la
rateta”?
No em digueu que no heu jugat mai a fer la rateta amb un
tros de vidre, espill, rellotge, etc.
Mentre la trobeu, jo vos contaré una
coseta : l’exercici
de la música estava malvist i
desconsiderat, potser perquè els
joglars i els histriònics
(actors i comediants en sentit pejoratiu) foren jueus i alarbs (nadius de l’Aràbia).
No ho tinc clar. Anys enrere (això encara
ho he conegut jo. Vaja si que sóc “vellet”!!),
quan venien les festes del poble, als músics no
se’ls pagava en diners, se’ls donava llit per dormir i se’ls parava taula per a menjar. Músics humils.
Xicotet homenatge per als jocs populars i per als amics i
amigues que hui en dia poden viure de la música.
⟺⟺⟺⟺
⟺
Estic ordenant un document de l’any 1748 on s’avisa
que Vicente Pascual no pot exercir l’ofici de
cirurgià perquè no ha revalidat
la seua llicència i que Josefa Capilla, vídua, tampoc podrà obrir la botiga del seu home mort (era
“apotecari”) malgrat tenir “mancebo
maestro” (auxiliar pràctic sense títol). En això he
recordat que tinc que anar a la farmàcia per
medicaments (això té el fer-se “vellet”!). Les farmàcies
tenen com a símbol una serp enroscada a una
copa ( la copa d'Higiea, deessa de la salut; no confondre amb el bastó i la serp “d’Esculapi” que és el símbol de la medicina). Li ho pregunte
al xic de la farmàcia i em diu que la paraula “pharmakeia” (substància
que altera la naturalesa del cos) té un
doble significat (medicament i verí) i que
la serp, antigament, es tenia com un animal beneficiós perquè coneix
els secrets de la terra mare (i sinó què li ho diguen a una tia meua que els té una “fredat” (por)).
Però sabeu
què? L’apotecari
del poble m’ha dit a cau d’orella “qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor”
Educar és estimar. “tal pare, tal fill” , em part per herència i en part per imitació es solen semblar o com diuen a Pego “carretera de conills, conforme són els pares, són els fills”.
Pares: bo, adoptiu, de família,
putatiu, polític, manllevat,...
Mares: adoptiva, sobrevinguda, de llet, postissa, tràfec, miques, paciència, romanços,...
Fills i filles: major, gran, extern, legítim,
natural, bastard, bord, adulteri, de ventura, sacríleg, incestuós, de
puta, polític, de llet, adoptiu, ...
lletra “de pares a fills” / Els Catarres
com
caminant sobre l'aigua
t'obriràs totes les portes
sempre el somriure a la cara
no et faltarà cap resposta
viuràs més de mil vides
tastaràs els millors vins
trepitjaràs terres llunyanes
mai no perdràs el camí
podria dir que la vida et serà sempre fàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viure és aprendre a aixecar-se
com caminant sobre brases
també coneixeràs drames
quan la vida ensenyi les urpes
respon amb l'amor més ferotge
no et mancarà mai coratge
per enfrontar les teves pors
troba el teu somni invencible
i crida'l amb tot el teu cor
t'obriràs totes les portes
sempre el somriure a la cara
no et faltarà cap resposta
viuràs més de mil vides
tastaràs els millors vins
trepitjaràs terres llunyanes
mai no perdràs el camí
podria dir que la vida et serà sempre fàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viure és aprendre a aixecar-se
com caminant sobre brases
també coneixeràs drames
quan la vida ensenyi les urpes
respon amb l'amor més ferotge
no et mancarà mai coratge
per enfrontar les teves pors
troba el teu somni invencible
i crida'l amb tot el teu cor
1 de desembre de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada