El fer-vos veure aquests escrits meus sobre la lectura que faig en el meu temps d'esbarjo té una explicació molt simple: intentar posar el meu granet d'arena en escampar l'entusiasme per llegir i que a algú li entre el cuquet d'agafar un llibre, qualsevol, igual tinc que siga en paper que electrònic. Llegiu i prou. Per què sempre en valencià? Pretenc, posar també el meu granet d'arena, en una llengua minoritària, la qual serveix per a parlar i escriure en qualsevol lloc i de qualsevol tema.

I com algú deia (no recorde qui era).... que no ens maten la ment, que no ens maten la ment repeteix una vegada i altra, mentre es frega les mans...

No u, dos. Què us sembla? Sí, dos llibres vos vaig a recomanar aquesta vegada. Són llibres que m'han regalat en aquest darrer mes i he llegit amb ganes i fam de lectura. Malauradament, són llibres que no trobareu a la biblioteca d'Albaida, entre altres raons, perquè no tenim pressupost per a comprar-los. Però, com tots els lectors i no lectors, d'aquest blog, sabeu, el pertànyer a la XLPV i tindre el carnet d'usuari/lector us dona l'oportunitat de poder llegir-los, si es desplaceu, a qualsevol biblioteca pública municipal de la xarxa. L'ordre del mateix no té perquè alterar el seu interés o valoració, simplement ho faig conforme he anat acabant la seua lectura.

Anem allà :

el primer és “L'Emperadriu dels Eteris” de Laura Gallego en Edicions Bromera. Aquest és el resum del llibre: la Bipa no vol saber què hi ha més enllà de les coves càlides on habita la seva gent. No creu en els contes de fades, Però l’Aer, fascinat per la llegenda de la mítica Emperadriu, vol conèixer aquell món de gel banyat per la llum d’un estel blau on es diu que no existeix el patiment ni la fam. Per això inicia un perillós viatge en què haurà d’arriscar la seua vida... i de la Bipa, que el seguirà d’amagat per salvar-lo del que considera una mort segura. Et portarà a. un món fantàstic, del qual mai abans, no has sentit parlar. Em quede en la frase ...dius el que penses, però no el que sents...gòlems de neu i d'aigua, flor de cristall, opac front gèl·lid, òpal, muntanyes de gel, laberint de miralls, pont transparent, lux, quasi-eteris, translúcids....

el segon és “En primera persona” de Mariló Sanz [editorial El Toll] com la mateixa autora el qualifica és un trencaclosques escrit en primera i tercera persona amb personatges reals i d'altres ficticis i on s'ajunten històries plenes de misteri i de passions inconfessables. Ambientada a principis del segle XX, comença la novel·la amb una notícia de premsa: la mort d'un desconegut al poble d'Aielo. Em quede amb dues frases ...els records distorsionen la realitat.....cada moment viscut va ser moment perdut...malnoms, roders, matança, marqués, guerra de Cuba, remordiments, embaràs, covardia, mentida, Soledat, convent...