pilota de fulls de paper

El cambrer ompli 1/3 del got i al costat deixa un altre amb aigua. -Una i ens anem! l Es posa un xorret d ’ aigua i se la beu. -Ad é u, fins el proper divendres. Amb un gustet a regal í ssia en la boca s ’ acomiada. Recordeu : hi ha que beure amb moderaci ó . Reconec que é s una frase massa subjectiva i personal perqu è : quina mesura é s? El consum responsable implica, a m é s, no consumir alcohol, é s a dir, si no es beu, millor. Les cormarques centrals tenim gustos pareguts en les begudes que refresquen i alegren la nostra exist è ncia des de temps immemorial per a brindar amb el millor de les nostres somriures, sempre en bona companyia, i la resta, deixar-se portar. É s la beguda per a lo bo i lo ro í :   de l'amistat,   del comboi, de la perdici ó , del pre à mbul. Pareix ser que el primer aiguardent d ’ an í s va ser elaborat pels mariners holandesos amb els seus viatges a l ’ Orient all à pel segle XVI. All í van comprar llavors d ’ an í s estrellat d ’...

19 d ’ abril, de bon mat í , de fa un grapat d ’ anys (54), Vicent “ El Manyo ” havia baixat amb la seua burra a la partida d ’Í sber a veure com anava la florida del cirers. Era un any avan ç at en la florida i va poder agafar un parell de cireres que ja tenien les seues galtes rogenques. Havia quedat en el creuament del cam í de Fontilles i la Venta. All í hi havia un Seat 600 de color gris esperant-lo. El conductor estava nervi ó s perqu è trobava que se li feia tard. -Vicent, vinga que arribar é tard a D é nia! li va dir Pepito “ El Sella ” al seu sogre. -Has tingut sort, mira quines dues cireres m é s boniques pots donar-li a la meua filla. Engeg à el motor cam í de D é nia. La dist à ncia no era molta (uns 20 quil ò metres), per ò el trajecte si li va fer etern i llarg. La seua germana (la Fernandita) estava esperant-lo a la porta de la cl í nica del Carrer Campos. -Com has tardat tant? li va preguntar amb eixe to de “ germana menuda i mare patidora ” . -Te...