pilota de fulls de paper

De sobte, sent un soroll davant de mi. El gos planta les orelles i jo em sobresalte (quin cagarri estic fet). Una soca de figuera gran i vella es trenca, cau i es dobla, però la soca-rel resisteix. AMB EL PAS DEL TEMPS, S'ARRUGA, FA GEPA, PERÒ BROTA i torna a tindre figons i vida. Qui no té por de fer-se vell? És tan roí com diuen? Els éssers humans i els arbres amaguem la nostra edat a l’interior dels nostres troncs(anells).  Perquè tant de misteri? Alguns arbres semblen vells tota la vida, com les garroferes o les oliveres, que amb eixes corfes arrugadíssimes ens inspiren confiança i familiaritat. La gent major deia "fas gepa" o també "cap geperut no es veu la gepa" (del llatí "gibbus"). Jo porte camí, si la vida m'ho permet, de ser un geperut físic que no mental perquè me'n adone i reconec els meus defectes que són un grapat i no caben dins de la meua mà. Sempre s'ha dit que les persones veiem la brossa als ulls dels altres i no veiem la...

  Anem al tall... El divendres passat l’havien tornat i em van dir “Josep, si pots, llig el llibre, és dur, però t’agradarà”, però el cap de setmana no vam estar per a moltes lectures.  D.E.P. ti Dora. sempre en el nostre record: eixes visites a la Fe per vore’t a tu i estar una estoneta amb “la novia”, el teu francés parisenc dels anys 60 que mai vas oblidar, “els arreglos” a la tele de casa, les teues paelles a Garga com a pinxe, els teus “apéritifs avec glaces et olives”, eixa rialla enganxosa, la mestressa en la tria i neteja de d’herbes mengívoles del bancal, les dançaes i els balls amb el meu sogre, i un llarg etecé.  Aleshores, va ser el dilluns quan vaig començar eixa nova lectura recomanada. Portava unes 100 pàgines llegides i estava ja enganxat a les històries dels personatges del poble de Jándula (ciutat imaginada) i la família Ardolendo, quan entra un lector i em diu: - “ Josep, quan l’acabes m’avises i jo el llegiré, m’han parlat molt bé del llibre ”. El ...

Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P.  V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent.     El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...

L'embassament d’Isbert se situa en el riu Girona més concretament en la part final del barranc de l'Infern. Ja es venia albergant la possibilitat de controlar i emmagatzemar les aigües del riu Girona fa molt de temps. Prova d'això, la tenim en les notes preses pel Botànic Cavanilles en el seu viatge realitzat a la nostra comarca l'any 1792 on descriu la possibilitat d'una hipotètica construcció d'un pantà en el seu llit, així com les condicions geològiques del terreny. La seua presa va ser projectada a la fi del s.XIX (1875) i va ser construïda entre 1928 i 1944. La història de la presa d'Isbert, situada en l'estret del barranc, va suposar un desastre anunciat. Es va construir la presa sobre un terreny càrstic permeable que filtra tot l'aigua que acumulava la presa, evitant la seua acumulació. La CHJ reprén el projecte per a augmentar l'alçària del pantà de 21 a 60 metres i impermeabilitzar l'actual got de l'embassament. La proposta q...

Bufa vent de ponent i no fred. Vaig camí de l'ambulatori (coses de metges i receptes) i pel carrer veig una mare i el seu fill menut (no més de 5 anys) i els salude "bon dia". La mare en torna la salutació i el menut comença a fer preguntes... qui és, de què el coneixes, on va...quan es dona conte que en la butxaca del pantaló del xandal penja una pilota. Això què és? Em trec el que penja i li dic que és un clauer de pilota de badana per jugar a raspall prop del carrer del seu iaio. Pilota? Badana? Jo no he jugat mai em diu. El nano obri els ulls com a brúfols i comença a pegar-li manotades a la piloteta. De manró, de volea, de palma...El farem un guantet i podràs raspar sense fer-te mal als ditets.  Isc de l'ambulatori i salude a un home de 87 anys. Xe quina calor, 17 graus i ell em diu: Josep "La luna de octubre siete lunas cubre" i enguany va fer de tot (vent, pluja, neu, calor).   Aprenentatges diaris. Lliçons de vida