Entrades

Imatge
El cambrer ompli 1/3 del got i al costat deixa un altre amb aigua. -Una i ens anem! l Es posa un xorret d’aigua i se la beu. -Adéu, fins el proper divendres. Amb un gustet a regalíssia en la boca s’acomiada. Recordeu : hi ha que beure amb moderació. Reconec que és una frase massa subjectiva i personal perquè : quina mesura és? El consum responsable implica, a més, no consumir alcohol, és a dir, si no es beu, millor. Les cormarques centrals tenim gustos pareguts en les begudes que refresquen i alegren la nostra existència des de temps immemorial per a brindar amb el millor de les nostres somriures, sempre en bona companyia, i la resta, deixar-se portar. És la beguda per a lo bo i lo roí: de l'amistat,del comboi, de la perdició, del preàmbul. Pareix ser que el primer aiguardent d’anís va ser elaborat pels mariners holandesos amb els seus viatges a l’Orient allà pel segle XVI. Allí van comprar llavors d’anís estrellat d’on s’obtén aquest aiguardent. Les terres i els habitants …
Imatge
19 d’abril, de bon matí, de fa un grapat d’anys (54), Vicent “El Manyo” havia baixat amb la seua burra a la partida d’Ísber a veure com anava la florida del cirers. Era un any avançat en la florida i va poder agafar un parell de cireres que ja tenien les seues galtes rogenques. Havia quedat en el creuament del camí de Fontilles i la Venta. Allí hi havia un Seat 600 de color gris esperant-lo. El conductor estava nerviós perquè trobava que se li feia tard. -Vicent, vinga que arribaré tard a Dénia! li va dir Pepito “El Sella” al seu sogre. -Has tingut sort, mira quines dues cireres més boniques pots donar-li a la meua filla. Engegà el motor camí de Dénia. La distància no era molta (uns 20 quilòmetres), però el trajecte si li va fer etern i llarg. La seua germana (la Fernandita) estava esperant-lo a la porta de la clínica del Carrer Campos. -Com has tardat tant? li va preguntar amb eixe to de “germana menuda i mare patidora”. -Tens a la Rosariet a punt de parir i preguntant pel seu h…