Entrades

Imatge
Un senzill tambic de rajola del 9, lluit de fi, separa el verd de la vida, de la cendra de la mort; com podeu comprovar en la fotografia que adjunte a l'escrit. No volia escriure res perquè estem a l'estiu, on tot el món viu; i, a més a més, de vacances i necessite "desconnectar del món on-line de la immediatesa". Però mira per on estic fent una feina "complicada i emotiva" per a mi, per culpa d'un xicotet coleòpter. El "rellotge de la mort", corcó o corc de la fusta (anoblus punctatus), ha fet pols, mai millor dit, els primers mobles que els meus pares van comprar quan vivien al poble d'Ador (La Safor). Li ho comentat al meu germà. Em dol en l'ànima (si en tenim que ho dubte), però tinc que desfer-me d'ells. Del corcó i dels mobles. El foc purifica, però crec que en aquest cas està servint per esborrar les petjades materials de la nostra vida. Em torque la suor matinera i les llàgrimes que regalimen per les meues ulleres i reaccio…
Imatge
Diuen i conten que tant en les xarxes socials, com en les tertúlies de les televisions privades, com en els programes de “reality show” que miren 4 milions de persones, com amb eixos polítics als quals vam votar 24 milions de persones fa 3 mesos, el 28 d’abril, i a dia de hui encara no s’han aclarit; que tots parlen alhora, a crits, que acaba tot en disputes, escàndols i guirigalls “montando unos pollos”. La forma original (i més correcta) d’aquesta expressió en castellàés “montar unpoyo”. Sí, amb “y grega” perquè la locució no parla de la cria de la gallina. El “poyo” era un podi o xicoteta tribuna portàtil sobre la qual pujaven els oradors en les places públiques des d’on parlaven. Quasi sempre eren temes polítics que acabaven amb altercats entre els assistents i l’orador. La paraula prové del llatí“pòdium”... ...i que en la nostra llengua, ni el “poyo” ni el pollastre, no munten ni armen res. Que nosaltres tenim les canyes per ... ...“muntar o armar un canyaret”. És un parlar a cri…
Imatge
No se parlar, però si escriure i vaig a contar-vos el meu primer any de vida, però no li ho conteu al meu amo perquè vull que siga un secret entre vosaltres i jo. Ell m’ha dit que no volia tindre més animals de companyia (mascotte en francés) perquè encara estava traumatitzat després de la mort de l’última mascota (un gosset). Ofegada. Diuen i conten que la mort és un trauma en els humans (sapiens) i que els costa de superar perquè ens agafen estima i voler. A més a més, també m’ha contat que des què té fills, sa casa ha estat una “maison” d’animals : 3 periquitos, 2 cagarneres, 3 peixos, 2 hàmsters, 2 tortugues i un conill. Per cert, jo, convisc amb un de color atzabeja (azabache, negre brillant). Juguem i dormim junts. Com el meu amo no em pot llegir, vos puc contar un altre secret, que quan li posa el menjar (herbafals) li el furte i passe una estona xuplant i rossegant-lo. A hores d’ara, estareu preguntant-se: si no volia tindre més animals a casa, per què estic jo en ella? tingu…
Imatge
Anys huitanta del segle passat. Són les huit del matí i els tres amics estan plantats davant la via del tren. Estació de rodalies de la capital de la comarca envoltada de tarongers que els durà a la capital de la província. Amb cinc minuts de retard ix. És el mes de juliol i el vagó està mig buit i es poden seure sense problemes. El curs toca a exàmens finals i molta gent ja està de vacances. La conversa entre els 3 amics es davant un plànol de ciutat de 50x60 cm. i un periòdic “el baül” ple de cercles en retolador roig. Diari en paper quinzenal i diferent: anuncis de comprar, vendre, llogar, ofertes treball, etc . Tots tres amics estudien en la Universitat Pública d’Estudi General de la capital. Un amic, J.F. V. i M., es fa preguntes sobre la vida i l’existència; l’altre té vocació per ensenyar, J. C. i T.; i el tercer, J. M. i M., té curiositat per saber les coses. Què cregueu que estudien? (vinga, penseu, opineu,...) Dos amics tenen la seua facultat situada en l’avinguda que por…
Imatge
Portes tancades. Poble despoblat. Agricultura morta. No, em negue.  Ací es pot quedar el poble de Laguar si s'aplica, al peu de la lletra (quinze dies) la carta que hem rebut els veïns sobre la xylella (malaltia contagiosa dels vegetals). Ens diuen que hui no hi ha medicina per curar i que la normativa europea és d'obligatori compliment i execució o estarem fent una infracció greu (multes de 120 mil a 3 milions d€).
Però, no troben vostès, sr.Conseller d'agricultura, sr. Director general i tècnics que arrancar i destruir un arbre viu i sa és com matar un fill al qual has dedicat anys i diners per a què siga un bon fill de major (produir renda)?  En el poble, la gent major ens ha ensenyat a què la llei està per  respectar-la i complir-la, però vegem que en altres llocs es fan polítiques de prevenció i control i no de trituració "in situ" de tot (malalts i sans). Tenim clar, perquè fa temps que ho fem, d'arrancar l'arbre mort per sequera, mal blanc, cabut, …
Imatge
Ara em veus, ara no em veus. Ens havia enganyat al quedar-se quiet entre les pedres del jardí on estava passejant el gos. Jo el buscava amb la vista com aquell que busca una pilota de vaqueta entre les teules. El gos es queda quiet olorant. Ja t’he trobat. Fotografia feta. Reconec que m’ha costat, deu ser l’edat que no perdona. A ningú. El gos no para d’olorar. Els gossos tenen milions de receptors olfactius, per això tenen una capacitat olfactiva de 200 cm2 de superfície (els humans tenim 3 cm2). Veritables entesos en la matèria. Davant dels nostres ulls tenim un cos allargat i comprimit. El nostre amic de sis cames, com un reflex instantani de fugida, s’impulsa amb les dues cames llargues i potents de darrere i pega un bot a gran distància. Sense anar al gimnàs té un fèmur ben engruixit. La natura que resabuda. El nostre amic és conegut pel seu cant un poc estrident. En realitat, eixe cant s’anomena estridular perquè no canten. No tenen veu. El que fan es grinyolar (chirriar) freg…
Imatge
M’han convidat a dinar, en el poble del costat “benissò” (Benissoda), arròs a banda. Mentre esperem que s’acabe de coure l’arròs, m’arrime a la barra del bar i em demane una cervesa sense alcohol. Hi ha un home al meu costat i comencem la conversa parlant de les tronades que vénen per “l’estret d’Aielo” (OE = oest-est), entre la Serratella i la Serra Grossa, els núvols volen passar tots a l’hora, s’apreten tant que no tenen més remei que “petejar i amollar”😉i solen fer molt de mal a l’arbre i la fruita de temporada perquè van acompanyades de granissol. L’home diu que ha agafat la mula mecànica (tractor menut) i s’ha amagat baix del pont. Venia de llaurar. Ara ja no es llaura com abans. Es llaura poc i amb rotovator. Jo tinc 59 anys i he llaurat amb mon pare amb “el matxo” (bestiar que servia per a tot: càrrega, transport i treball) i el forcat i recorde que em deia....”xicó, recorda, la punta de la rella és una font”... (es sobreentén d’aigua). Què volien dir amb eixa frase?Que lla…