Entrades

Imatge
Plou, i plou, i continua plovent. Portem...300 litres en 3 dies. Sí, llegiu bè. Intente anar a veure el Salt del barranc de Llidoners per fer un parell de fotos recordant els temps que era jove i amb la meua càmera anal·lògica marca "kodak" i les botes d'aigua marca "katiuskes" anava a fer fotos a eixe barranc, al riu, al barranc de l'infern (salt de la paret del pantà) i de colp i volta...una veueta (la del meu fill i el seu amic vicent) em pillen fent la tramoia...josep/pare on vas? No te'n recordes del refrany ...vora riu o barranc; ni en hivern, ni en estiu, faces niu. Estem en la primavera d'estiu, però ès perillòs habitar prop d'un lloc on baixa aigua de ploure durant dos dies perquè hi ha la possibilitat d'esdevindre una baixada d'@igua no controlable. 


Imatge
Les campanes toquen a mal temps (oratge). La porxadeta està obert als quatre vents amb les seues quatre petxines, a cada cantó, per a l’aigua beneïda. El “comunidor” (en castellà“esconjuradero”, “esconchurador” en aragonès) està situat al costat de l’ermita de La Creu. El senyor retor acompanyat dels festers i les dues-centes persones apuntades a les paelles del diumenge de pasqua agafen la senda “de Dios lo ha querido” i pugen a conjurar el mal temps amb oracions, exorcismes, cervesa i cassalla a go-go. No hem agafat aigua per a la cassalla perquè el got s’omplirà amb la que plourà. La romeria és per a maleir el mal temps i la pluja que farà el diumenge de pasqua i ha fet anul·lar la festa a la plaça. Els comunidors es van emprar molt entre els segles XV i XVIII perquè en les zones rurals es jugaven les panolles/les faves si “tronava” molt intensament (salvaguardar els conreus).Eren xicotetes obres de maçoneria (mamposteria, no confondre amb la francmaçoneria) construïdes per ofici…
Imatge
Pinten bastos per a les pasqües d’enguany. L’oratge es complica amb una “possible gota freda” i la formiga de la fotografia recull menjar perquè li acaben d’enviar un whatsapp avisant-la. L’origen de les cartes de la baralla prové de la Xina l’Índia, però van ser els àrabs els que les van introduir a Europa. Els àrabs les anomenaven “na’ib” = naips. El joc de cartes més convencional està format per oros, espases, copes i bastos. Cada coll té un significat simbòlic i representa un poder. Oros, comercial; espases, militar o noblesa; copes, eclesiàstic i bastos, el poder del poble. “Pinten bastos”és una expressió que prové del joc de cartes i que vol dir “això té mala pinta”, vénen temps difícils o la situació es complica.
Imatge
Bona nits estimats amics/gues. Dos joves, Abe i JosepMiquel, em van recomanar que llegira "L'ingenu" i "Càndid" de Voltaire i en eixes estem. Però no ès el moment de parlar de lectures i llibres.No.
Vos tinc que dir que sóc en ésser del més enllà!
Sí. Una fotografia i el diagnòstic exhaustiu fet per l'amic Òscar ho confirmen.  Gent com jo, som uns quants més, no som d'aquest món. Des de fa anys, quan estic llegint, mire la meua "lampareta" de nit i tanque els dos ulls i al bell mig de la foscor veig eixe "bunyol" de la fotografia dels "forats negres" amb una força gravitatòria tan gran que m'atrau fóra d'aquesta galàxia.  Dubtes, pensaments, preguntes.  Vinc del més enllà?  Sóc un ésser estrany?  Estic en extinció?   Llegir per les nits no és un hàbit terrícola?  ;-)
Imatge
Porta el nom del poble i la vall. O serà al revès? No ho tinc molt clar. En el segle XIII ja es parla d'ell en els llibres. Naix en la serra del Benicadell i recorre 143 km fins tributar al riu Xúquer. Les seues aigües són superficials i subterrànies (aqüífers com La Pedrera i el Port d'Albaida). El principal afluent és el Pou Clar o Clariano i la majoria de barrancs (Micena, Torralba, Bèlgida, etc) vessen les seues aigües pel costat dret del seu camí. Les seues aigües irriguen espais des d'época islàmica: La Sèquia del Port. Els de casa ja saben de qui parle, per als forasters vos diré el seu nom: el riu Albaida. Hui tocava passejar pel tram/senda que va des de l'Aljorf fins Betilla. 







Imatge
Divendres picaeta i la colla està fent-se la cassalla i bevent cervesa. Hui les tapes són de terra(morro de porc) i mar (clòtxines d'ací) quan al bar entra un grup de jóvens que van de celebració. Nomès seuen a les cadires li demanen al cambrer "aigua de valència". Bufff!! Quins records de l'època estudiantil a les valències. Anys 80 del segle passat, dijous, pub "el tranvia", falles, paella nocturna, cafè licor, coets, alcoians, saforencs, mariners i la primera ressaca "a la lluna de valència". De què? D'@igua de valència!! Dubtes, mirades estranyes, cambrer "una gerreta". Què fresqueta!! Què bona!! Suc de taronja, xampany, ginebra, vodka, sucre, tot remenat i... res. T'ho beus i l'endemà t'explota el cervell i el morts de mal de cap.

Les pedres parlen. Per vora del camí s,escampen petits (conills) i grans (cavalls) animals junt a flors de tots els colors com el llicsó i el seu plomall. Al fons ens observa un homenot (el …
Imatge
Com el seu nom científic ens indica clarament "papaver", un bancal de roselles ès "pa, pa ver i pa, pa comer". No confondre amb el cascall. Per cert, els majors deien que quan florien les roselles i  venien les oronetes, s'acabava l'hivern. Les oronetes encara no han arribat. Tota la rosella ès comestible (planta i pètals de la flor), però colliu la flor abans que s'amague el sol, quan està oberta, perquè si ho feu a boqueta nit, despertareu als insectes que passen la nit a cobert i la fauna petita tambè es mereix un descans. 

Caminant mirant a terra perquè estem fent plorar les pedres. Partint de la nostra realitat sociolingüística, i a fi de poder aportar una informació la qual creguem particularment profitosa per a evitar les interferències que inevitablement es produeixen pel contacte entre les dues llengües (castellà i valencià). A la Vall de Laguar tenim en els nostres camins i sendes, entre altres paraules, les següents :  Escaló. m. Graó, peça q…