Entrades

Imatge
La pedra li parla a l’home. En el cabàs de llata, penjat al muscle esquerre, ja no porte ni ganxos, ni martell, ni cordell, ni maça, ni el recapte. Sols records i un telèfon mòbil que fa la funció de càmera fotogràfica. Entre esparregueres deixe darrere el poble (Carrer del Trinquet). El camí s’empina vorejant les coves. El marge és part del nostre paisatge. La pedra blanca s’enfosquirà a un to grisenc i el camí de ferradura s’extinguirà i amb ell els seus rastells. Patrimoni, ofici i art anònim.

25 d'abril de 2017
Imatge
Mireu que escrivia el 14 de gener de 2016 sobre “la xylella” : el nom ja ens avisa : la “xylella fastidiosa” ha posat en alerta tot el món del sector oliverer europeu. Des fa un parell d’anys al sud d’Itàlia (2013) ja ha matat 1 milió d’oliveres. Aquest estiu ja s’ha detectat a França i qui sap si no podria creuar els Pirineus. Aquest bacteri viu en l’interior de la planta i es transmet a través d’insectes que s’alimenten de la saba de les plantes i arbres. Es multiplica fins obturar-los, col·lapsar-los (marciment, assecament de fulles, defoliació) i matar-los. I no només, les oliveres (amb qui més s’ha acarnissat), també els arbres de pinyol(fruitals), tarongers, ametllers i vinya. De moment, l’única cura és arrancar-los. A hores d’ara, no s’ha trobat la manera de combatre’l. Pareix serque s’ha introduït a través de plantes ornamentals americanes. Allí, el bacteri no és tan mortífer. Ací ha trobat “l’escenari” perfecte
Ara pegueu una mirada al mapa publicat hui en la premsa (27/03…
Imatge
si ho mirem en un plànol no està massa lluny : un pam i mig de distància. Si mirem l’altitud si que penses ...quina pujadeta hi ha.... perquè passesd’uns 120 m. del nivell del mar a quasi 700 m. en eixe pam i mig; però, val la pena, i més si després de tot l’esforç acabes roig com una tomaca de la llar, del vi, i del bon menjar. Eixe va ser el recorregut que el passat diumenge vam fer una colla d’alcoians i albaidins. Entre toponímia llatina ....”lloc de fontetes”... i d’altra que no necessàriament és un castellanisme, de tan general com és a les nostres comarques (possible pervivència mossàrab,?), l’únic clar que tinc que és una ...“depressió en la carena d'una serralada, sovint utilitzat per a transitar d'un vessant a l'altra”... en aquest cas del terme municipal anomenat“lloc de coves”. El primer és un lloc idíl·lic per passejar, relaxar-te i veure com el temps passa més espaiet, com un rellotge d’arena més que un watch. El diumenge pel matí, el lloc estava de gom a gom…