Entrades

Imatge
L’ombra (obscuritat i absència de claror) del meu cos opac intercepta els rajos de llum del sol i ofereix a terra una imatge fosca la qual dibuixa un cos imperfecte amb un llibre a la mà. No estic a l’ombra perquè me’n vaig a treballa a l’ombra. Aquesta vesprada de juliol la calor es deixa sentir amb intensitat (avamet em diu que 34 graus) i no convida a fer res, però les garbes (el treball de cadascú) estan a l’era i cal batre-les, per a poder guardar el gra (nòmina) perquè fora està exposat al contratemps (atur, congelació salarial, pagaments) i ara són temps contradictoris de ploure i fer sol alhora. Com deia aquella cançoneta de menuts i menudes “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol”. La creença que pentinar-se provocava la pluja era molt comuna a molts pobles (civilitzats i bàrbars). Aquestes tamborinades de ruixats fugissers donen lloc a l’arc de Sant Martí. La creença més estesa, quasi oblidada, és que és l’arc del sant patró de la sold…
Imatge
La cirera és la fruita amb major disparitat entre el seu cost en origen i el seu preu al supermercat segons La Unió de Llauradors i Ramaders. Especular (en finances): és la compra d'un bé per a la seua posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor ix guanyant. Quina baula (eslabón de la cadena) és la responsable ? no sabria respondre-vos Sols demane “Seny” per un present i, sobretot, un futur d’un producte tan nostre i no fer reial el refrany : “quan el seny ha vingut, l’home ja està perdut” Per cert, aquesta nit (7 de juny ) cap a les deu en la 2 (TV) fan “l’arbre de les cireres” de Marc Recha. Els personatges són de Pego i/o La Vall de Gallinera




En la placeta hi havia una casa baixeta i de teulada a una aigua (forma de la coberta inclinada d’un sols faldó o vessant). La placeta se la coneixia amb el nom d’eixa senzilla i xicoteta casa; la qual, un parell de dies a la setmana, era una de les més visitades del poble i on també t’assabentaves de les xafarderies…
Imatge
El cambrer ompli 1/3 del got i al costat deixa un altre amb aigua. -Una i ens anem! l Es posa un xorret d’aigua i se la beu. -Adéu, fins el proper divendres. Amb un gustet a regalíssia en la boca s’acomiada. Recordeu : hi ha que beure amb moderació. Reconec que és una frase massa subjectiva i personal perquè : quina mesura és? El consum responsable implica, a més, no consumir alcohol, és a dir, si no es beu, millor. Les cormarques centrals tenim gustos pareguts en les begudes que refresquen i alegren la nostra existència des de temps immemorial per a brindar amb el millor de les nostres somriures, sempre en bona companyia, i la resta, deixar-se portar. És la beguda per a lo bo i lo roí: de l'amistat,del comboi, de la perdició, del preàmbul. Pareix ser que el primer aiguardent d’anís va ser elaborat pels mariners holandesos amb els seus viatges a l’Orient allà pel segle XVI. Allí van comprar llavors d’anís estrellat d’on s’obtén aquest aiguardent. Les terres i els habitants …
Imatge
19 d’abril, de bon matí, de fa un grapat d’anys (54), Vicent “El Manyo” havia baixat amb la seua burra a la partida d’Ísber a veure com anava la florida del cirers. Era un any avançat en la florida i va poder agafar un parell de cireres que ja tenien les seues galtes rogenques. Havia quedat en el creuament del camí de Fontilles i la Venta. Allí hi havia un Seat 600 de color gris esperant-lo. El conductor estava nerviós perquè trobava que se li feia tard. -Vicent, vinga que arribaré tard a Dénia! li va dir Pepito “El Sella” al seu sogre. -Has tingut sort, mira quines dues cireres més boniques pots donar-li a la meua filla. Engegà el motor camí de Dénia. La distància no era molta (uns 20 quilòmetres), però el trajecte si li va fer etern i llarg. La seua germana (la Fernandita) estava esperant-lo a la porta de la clínica del Carrer Campos. -Com has tardat tant? li va preguntar amb eixe to de “germana menuda i mare patidora”. -Tens a la Rosariet a punt de parir i preguntant pel seu h…