pilota de fulls de paper

L'embassament d’Isbert se situa en el riu Girona més concretament en la part final del barranc de l'Infern. Ja es venia albergant la possibilitat de controlar i emmagatzemar les aigües del riu Girona fa molt de temps. Prova d'això, la tenim en les notes preses pel Botànic Cavanilles en el seu viatge realitzat a la nostra comarca l'any 1792 on descriu la possibilitat d'una hipotètica construcció d'un pantà en el seu llit, així com les condicions geològiques del terreny. La seua presa va ser projectada a la fi del s.XIX (1875) i va ser construïda entre 1928 i 1944. La història de la presa d'Isbert, situada en l'estret del barranc, va suposar un desastre anunciat. Es va construir la presa sobre un terreny càrstic permeable que filtra tot l'aigua que acumulava la presa, evitant la seua acumulació. La CHJ reprén el projecte per a augmentar l'alçària del pantà de 21 a 60 metres i impermeabilitzar l'actual got de l'embassament. La proposta q...

Bufa vent de ponent i no fred. Vaig camí de l'ambulatori (coses de metges i receptes) i pel carrer veig una mare i el seu fill menut (no més de 5 anys) i els salude "bon dia". La mare en torna la salutació i el menut comença a fer preguntes... qui és, de què el coneixes, on va...quan es dona conte que en la butxaca del pantaló del xandal penja una pilota. Això què és? Em trec el que penja i li dic que és un clauer de pilota de badana per jugar a raspall prop del carrer del seu iaio. Pilota? Badana? Jo no he jugat mai em diu. El nano obri els ulls com a brúfols i comença a pegar-li manotades a la piloteta. De manró, de volea, de palma...El farem un guantet i podràs raspar sense fer-te mal als ditets.  Isc de l'ambulatori i salude a un home de 87 anys. Xe quina calor, 17 graus i ell em diu: Josep "La luna de octubre siete lunas cubre" i enguany va fer de tot (vent, pluja, neu, calor).   Aprenentatges diaris. Lliçons de vida

Tornem a fer senda matinera per les terres morisques. Diumenge 22,  prou abans del trenc d'@lba (un poc després de l,hora prima) , sense gelades ni el fred d,ahir, un urbanita com soc jo ha agafat el camí  de Fleix Poble Mig diem per ací) amb la foscor de la nit i el silenci sols interromput pel lladruc d,algun gos, l,escotxegar d,un parell de perdius (el cantar diem per ací), dos xics corrent fent el camí del barranc de l,infern i jubees (la volta diuen per ací)  per intentar entendre perquè li diem Font Grossa, perquè quan parlem de Laguar no existeix un poble físic si no que som 3 + Fontilles(=4), pujar per la Llacuna (la cuna diem per ací), parar-te a fer un parell de fotos i gaudir de la vista per continuar pel camí del Forn de Calç (fordecals diem per ací), vore l,abandonament de les terres, la quantitat de cases (casetes diuen per ací) de camp, fer més fotos,  whatsapear amb un amic caçador que està en el segon punt més alt del nostre terme (Penya Hedrerets, m...

Un home bo. Un humil llaurador que no tenia casa perquè com ell em deia "la del poble és de la Fernanda i la de l'Era és de la Marisa i la Rosana. Vorem quan plou on m'amague". Una broma més de le teues. Incís * broma* segons el dicionari de la RAE:"cosa dicha o hecha a alguien para reirse sin mala intención".  2+4 lletres, total sis lletres per saber a Laguar i pobles de la contornà de qui vaig a parlar.  EL MOLL, perquè malgrat tindre 10 nebots Moll Moll, l'unic, l'autèntic, el genuí MOLL de Laguar eres tu. Ningú més.  Quina passà ens has fet!! La broma del cotxe mercedes l'acabes de viure en primera persona sense avisar en temps ni tu saber-ho que eixe viatge és el teu últim.  Hui has sigut tu el que has pujat al Mercedes blanc dels Oltra de Pego cara al cementeri. El teu darrer viatge. Una altra broma del MOLL.  Malgrat no estar seré, amb cor, ànima i amb tot el respecte i admiració a ma tia i les meues cosines vaig a intentar fer un exercici...

Porte dos mesos sense fer cap tastet en els dos blogs que tinc. Els motius? Esgotament/cansament mental, però un altre dia xarrarem sobre eixe tema. Hui he sentit el cuquet de la curiositat de fullejar i repassar els meus inicis escrivint en els blogs (web de caràcter personal) creats a internet. Eixe núvol o espai virtual que és internet va arxivant tot el que a ella pugem i tot el que escrivim (cabrejos, admiracions, fotos, comentaris, etc.). “Allí dalt” (cloud) queda tot reflectit, i com que els anys passen (i a pressa), “els fets” romanen i es mantenen intactes (?). PERÒ, clar és imprescindible una connexió a Internet. Sense això, no és possible accedir a les ferramentes i utilitzar-les d’una manera normal. Per tant, suposa una dependència quasi absoluta dels proveïdors de servei a Internet (i no entrem a parlar de seguretat i privacitat). ALESHORES, també m’ho guarde en un dispositiu de memòria o flash ( llapis usb) també anomenat “pendrive”.   Anem al què anem. El tem...

Tranquils, tranquils, no vaig a estendrem molt en el tastet de hui divendres. Hui en dia vivim “a tota hòstia”(*) i vigilats per L’ULL QUE TOT HO VEU. (*)perdoneu-me “el taco” = paraulota. Però sí, vivim ”molt de pressa” perquè a totes hores hi ha que estar fent cosetes: treballar, respondre als WhatsApps, fer-se “selfies”,   viatjar a tots els llocs, divertir-se, etc. i, a més a més, al segle XXI, real i palpablement, estem MEGACONTROLATS pels rellotges intel·ligents (whatch), pels assistents personals i virtuals (les IA, o siga intel·ligència artificial ) i la seua branca IAG (I.A. generativa o més conegut com XatGgpT). En temps prehistòrics, els egipcis, tenien l'Ull de la Providència o Ull que tot ho veu. Era un símbol que mostrava un ull envoltat per raigs de llum, sovint dins o damunt d'un triangle o d'una piràmide. Solia ser interpretat com la representació de l'ull de Déu observant la humanitat, però no necessàriament significa que pertanyia a Ell. I, ...