pilota de fulls de paper

  Anem al tall... El divendres passat l’havien tornat i em van dir “Josep, si pots, llig el llibre, és dur, però t’agradarà”, però el cap de setmana no vam estar per a moltes lectures.  D.E.P. ti Dora. sempre en el nostre record: eixes visites a la Fe per vore’t a tu i estar una estoneta amb “la novia”, el teu francés parisenc dels anys 60 que mai vas oblidar, “els arreglos” a la tele de casa, les teues paelles a Garga com a pinxe, els teus “apéritifs avec glaces et olives”, eixa rialla enganxosa, la mestressa en la tria i neteja de d’herbes mengívoles del bancal, les dançaes i els balls amb el meu sogre, i un llarg etecé.  Aleshores, va ser el dilluns quan vaig començar eixa nova lectura recomanada. Portava unes 100 pàgines llegides i estava ja enganxat a les històries dels personatges del poble de Jándula (ciutat imaginada) i la família Ardolendo, quan entra un lector i em diu: - “ Josep, quan l’acabes m’avises i jo el llegiré, m’han parlat molt bé del llibre ”. El ...

Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P.  V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent.     El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...

L'embassament d’Isbert se situa en el riu Girona més concretament en la part final del barranc de l'Infern. Ja es venia albergant la possibilitat de controlar i emmagatzemar les aigües del riu Girona fa molt de temps. Prova d'això, la tenim en les notes preses pel Botànic Cavanilles en el seu viatge realitzat a la nostra comarca l'any 1792 on descriu la possibilitat d'una hipotètica construcció d'un pantà en el seu llit, així com les condicions geològiques del terreny. La seua presa va ser projectada a la fi del s.XIX (1875) i va ser construïda entre 1928 i 1944. La història de la presa d'Isbert, situada en l'estret del barranc, va suposar un desastre anunciat. Es va construir la presa sobre un terreny càrstic permeable que filtra tot l'aigua que acumulava la presa, evitant la seua acumulació. La CHJ reprén el projecte per a augmentar l'alçària del pantà de 21 a 60 metres i impermeabilitzar l'actual got de l'embassament. La proposta q...

Bufa vent de ponent i no fred. Vaig camí de l'ambulatori (coses de metges i receptes) i pel carrer veig una mare i el seu fill menut (no més de 5 anys) i els salude "bon dia". La mare en torna la salutació i el menut comença a fer preguntes... qui és, de què el coneixes, on va...quan es dona conte que en la butxaca del pantaló del xandal penja una pilota. Això què és? Em trec el que penja i li dic que és un clauer de pilota de badana per jugar a raspall prop del carrer del seu iaio. Pilota? Badana? Jo no he jugat mai em diu. El nano obri els ulls com a brúfols i comença a pegar-li manotades a la piloteta. De manró, de volea, de palma...El farem un guantet i podràs raspar sense fer-te mal als ditets.  Isc de l'ambulatori i salude a un home de 87 anys. Xe quina calor, 17 graus i ell em diu: Josep "La luna de octubre siete lunas cubre" i enguany va fer de tot (vent, pluja, neu, calor).   Aprenentatges diaris. Lliçons de vida

Tornem a fer senda matinera per les terres morisques. Diumenge 22,  prou abans del trenc d'@lba (un poc després de l,hora prima) , sense gelades ni el fred d,ahir, un urbanita com soc jo ha agafat el camí  de Fleix Poble Mig diem per ací) amb la foscor de la nit i el silenci sols interromput pel lladruc d,algun gos, l,escotxegar d,un parell de perdius (el cantar diem per ací), dos xics corrent fent el camí del barranc de l,infern i jubees (la volta diuen per ací)  per intentar entendre perquè li diem Font Grossa, perquè quan parlem de Laguar no existeix un poble físic si no que som 3 + Fontilles(=4), pujar per la Llacuna (la cuna diem per ací), parar-te a fer un parell de fotos i gaudir de la vista per continuar pel camí del Forn de Calç (fordecals diem per ací), vore l,abandonament de les terres, la quantitat de cases (casetes diuen per ací) de camp, fer més fotos,  whatsapear amb un amic caçador que està en el segon punt més alt del nostre terme (Penya Hedrerets, m...

Un home bo. Un humil llaurador que no tenia casa perquè com ell em deia "la del poble és de la Fernanda i la de l'Era és de la Marisa i la Rosana. Vorem quan plou on m'amague". Una broma més de le teues. Incís * broma* segons el dicionari de la RAE:"cosa dicha o hecha a alguien para reirse sin mala intención".  2+4 lletres, total sis lletres per saber a Laguar i pobles de la contornà de qui vaig a parlar.  EL MOLL, perquè malgrat tindre 10 nebots Moll Moll, l'unic, l'autèntic, el genuí MOLL de Laguar eres tu. Ningú més.  Quina passà ens has fet!! La broma del cotxe mercedes l'acabes de viure en primera persona sense avisar en temps ni tu saber-ho que eixe viatge és el teu últim.  Hui has sigut tu el que has pujat al Mercedes blanc dels Oltra de Pego cara al cementeri. El teu darrer viatge. Una altra broma del MOLL.  Malgrat no estar seré, amb cor, ànima i amb tot el respecte i admiració a ma tia i les meues cosines vaig a intentar fer un exercici...