De colp i volta, José Luis em mira als ulls i em “punxa amb la mirada” : “Xe, Josep, vinga, escriu alguna
coseta sobre aquesta pandèmia”. Fa un mes que no escric res de res perquè estic en “modopausa o modoavión”. Estic i soc un poc reticent a escriure sobre una epidèmia que encara estem vivint i sofrint
perquè no puc ser gens objectiu i tampoc se
el que pot passar demà. Com
sempre em xafaré els dits
(sols la punteta).
i si...?
Molts pensaran que és una utopia. El que tinc clar d’aquesta pandèmia és que “la vida
ens va a canviar”, inclús suposant que d’ací un any o any i mig tornem “a la suposada normalitat” perquè ja hi haga una vacuna. Sincerament crec que qualsevol catàstrofe deu ser una oportunitat per
canviar. Tenim que fer totes i tots una reflexió en comú (col·lectiva) per anar a millor. També se que anem a tindre patiments i
perdudes perquè NINGÚ estava preparat per aquesta pandèmia. Ens ha pillat amb el cul a l’aire. Com totes les coses, hi haurà un abans i un després, tant a nivell particular com col·lectiu. Però, uns canvis seran per a bé i d’altres més per a mal. Un exemple, la situació de la Primera Guerra Mundial. Jo soc
major, però no la
vaig viure. Diuen i conten que tampoc se l’esperava ningú. La gent tenia altres plans per a eixe estiu (juliol del 14
del segle passat) : anar a la platja. Mireu que escrivia en juliol de 1918 l’escriptor Stefan Zweig “ la majoria de la societat, viu
aquesta situació
amb curiositat, amb tristesa, amb fastig, amb ganes d'eixir al carrer, perquè això és un desafiament".
En les darreres setmanes en les que estem confinats, estem
veient com la tecnologia ens pot ajudar amb el dia a dia (teletreball) i que
necessitem invertir més en
sanitat i educació pública, en investigació i ciència.
Sabeu també que m’ha cridat
l’atenció en aquests dies de camí al treball on no veus a ningú?
ELS CARTELLS que els comerços han penjat en les seues persianes, portes o aparadors. Són molt curiosos.
Uns escrits a mà, d’altres amb
l’ordinador, grans i menuts, llargs i
curts, uns que des del dia 13 no s’han canviat, d’altres que s’han renovat i actualitzat, etc. També hi ha cartells que intenten explicar
els motius o raons del tancament “tancat per descans”, “vacances
per coronavirus”, “tancant per circumstàncies de tots conegudes”, “tancat per responsabilitat i cautela”, “tancat per protocol de seguretat”, y responsabilidad", o
"por activación del
protocolo de seguridad", “cerrado por temos al contagio”, “cerrado
por tu salud y la de todos”.
D’altres curiosos
per les errades involuntàries com “cerrado por COVIC-19” o l’ordre de la frase alterat “ cerrado por alarma de estado”.
D’altres que
parlen del temps que el seu negoci estarà tancat als clients, “ cerrado de momento hasta que abramos”, o que han tatxat la data de
reobertura, “cerrado mínimo dos semanas”.
Però la majoria de cartells parlen de
temporalitat, “tancat temporalment”, “tancat fins que passe tot”, “tancat fins
nou avís”. Inclús hi ha gent que no vol xafar-se els dits (com me’ls xafe jo),
“cerrado de momento hasta que abramos”, “tancat fins....ni idea”.
La majoria de cartells són curts en paraules com
podeu comprovar en els exemples que us he posat, entre 3 i 10 paraules. Però hi ha negocis que empren un full sencer
per intentar explicar el motiu del tancament “....que durante más de 130 años
ha estado abierta de forma ininterrumpida y que ni una Guerra Civil, ni dos
Guerras Mundiales, ni ninguna crisis econòmica ni sanitaria había causado el
cese temporal, algo que ahora nos resulta triste...” (no he contat les paraules
perquè m’he perdut, però jo diria que hi ha més de 100).
Cuideu-se!
Cuideu-se!
Molt ben expresat,com sempre ,papi❤❤
ResponElimina