estava llegint un article sobre les inscripcions epigràfiques (inscripcions fetes sobre materials durs: pedres, ossos, metalls,etc.) i l’ús de la braquigrafia, es a dir, les paraules no escrites senceres, quan llig la inscripció “VI idus aprilis” i he pensat parlar-vos, un poquet sobre el calendari romà i la manera de contar els dies del mes (inventaren un sistema força enrevessat). Recordeu que un any és el període de temps que tarda la Terra a fer una revolució al voltant del Sol

El primitiu calendari romà tenia 10 mesos i l’any començava el mes de març (MARTIUS, déu Mart). Després per adequar el calendari lunar amb el solar van afegir 2 mesos més (el calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre); els quals els posaren al final : IANUARIUS (el déu de les 2 cares i portes) i FEBRUARIUS (el déu de la purificació). Això va passar l’any 153 abans de Crist (a.C.) quan l’elecció dels cònsols es va traslladar al 1 de gener per culpa de les revoltes en Hispània . Per cert, els romans, malgrat que els noms dels dies de la setmana vénen del llatí,  no dividien el mes en setmanes i sols utilitzaven 3 dies (calenda, nona, idus) i la resta dels dies eren en relació a eixos 3 dies. El canvi fou posterior, cap el segle IV després de Crist (d.C.)

Una altra curiositat abans d’intentar explicar-vos els dies del mes: els romans conten el dia en que estan (nosaltres no). Per exemple : el Nostre Senyor (Jesucrist) fa ver crucificat un divendres i va ressuscitar el  diumenge a la matinada; per a nosaltres si hui és divendres, dins de 2 dies serà diumenge; tanmateix, en el Credo es resa “al tercer dia ressuscità” perquè es conten els dies a la manera romana: divendres, dissabte i diumenge

Calendació romana : Per comptar els dies del mes a l’època medieval es feia servir el calendari romà antic, que dividia el mes en tres parts, les calendes (o kalendas), les nonas i els idus. 

Les calendes : la calenda correspon al dia 1 de cada mes.  Quan hi ha un número precedint la paraula kalenda, vol dir “abans de les calendas”, o siga abans del dia 1 del mes. És a dir sempre serà del mes anterior al citat al document. Exemple: Si el document diu XI calendes de febrer, serà un document del mes de gener. Per saber de quin dia és, cal saber quants dies té el mes anterior al que consta en el document, en aquest cas gener té 31 dies. Fórmula: AL NÚMERO DE DIES DEL MES (o siga del mes anterior al que diu el document) SEMPRE S’HI SUMA 2 I ES RESTA EL NUMERO DE CALENDES QUE HI HA AL DOCUMENT. Exemple: el dia 11 de les calendes de febrer serà: 31+2-11= 22. El documents és del dia 22 de gener

Les nones : Són el dia 5 dels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre, i el dia 7 de març, maig, juliol i octubre. Fòrmula: Per calcular el dia que corresponen en el calendari actual cal partir del dia 5 o 7 (segons el mes) +1 - número de nones que consta en el document.  Exemple: IV de les nones d’abril : 5+1-4 = 2 d’abril; un altre exemple: II de les nones de juliol : 7+1-2= 6 de juliol

Els idus : Són el dia 13 dels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre i el dia 15 de març, maig, juliol i octubre. Fòrmula: Per calcular el dia que corresponen en el calendari actual cal partir del dia 13 o 15 (segons el mes) +1 - número d’idus que consta en el document. Exemple: VI dels idus d’abril: 13+1-6 = 8 d’abril; un altre exemple : VI dels idus d’octubre: 15+1-6 = 10 d’octubre

 Hui, en el món occidental, utilitzem el calendari gregorià (Papa Gregori XIII) : el 1582 reforma i corregeix el julià. Però, en les nostres terres, al llarg de l’edat medieval s’empraren altres maneres de comptar com :

any de l’encarnació del nostre senyor : any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març. Al País Valencià perdurà fins el 1358.  El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que els documents fossen datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any

Any de la Nativitat (anno a nativitate Domini) : La Nativitat és la festa fixa que celebra l’Església el dia 25 de desembre i que donà lloc a un estil cronològic molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, a diferents cancelleries europees (des de mitjan segle XIV, decret de les Corts de Perpinyà de 16 de desembre de 1350, fins a principis del segle XVIII). L’any, segons aquest estil, comença el dia 25 de desembre, el que significa que tots aquells documents datats entre el 25 i el 31 de desembre, ambdós inclosos, van avançats en 7 dies respecte a l’estil modern. A totes les dates compreses entre aquests dos dies caldrà restar una unitat a l’any donat pel document.