entre roques

planta ornamental

els boscos han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la història natural, social i econòmica del nostre país, des dels temps antics fins ara. Tenim que seguir conscienciant a la gent de la importància dels ecosistemes. La sèrie documental “el bosc protector” que emiteix la 2 està fent-ho i aquest matí parlaven dels “tetraclinis articulata”(?). Sí jo també m’ho he preguntat perquè, la veritat siga dita, no hi havia sentit mai eixa parauleta, però les imatges, per a un neòfit en el tema com jo, em semblaven a una mescla de xiprer i savina. Aleshores m’ha entrat el cuquet d’escorcollar entre llibres i he trobat la següent informació :

bonsai

pinyes i llavors

forest o bosc

Tetraclinis és un gènere d'arbres endèmic de l'oest de la regió mediterrània de fulla perenne dins la família del xiprer (cupressàcia). És oriünd del nord-oest d'Àfrica i les Muntanyes Atles del Marroc, Algèria i Tunísia també es troba a Malta (és el seu arbre nacional) i Cartagena (Espanya). Creix a altituds relativament baixes en sòls calcaris i terrenys secs i rocosos. La resina fa servir per fer un vernís i laques per conservar pintures. La fusta es fa servir per treballs decoratius. L'espècie apart per la desforestació per obtenir-ne la fusta i fer conreus està amenaçada per la sobrepastura. També se'n fan bonsais i com planta ornamental (per exemple als jardins del palauet de Maria Cristina de Barcelona).És un arbre petit de creixement lent que fa fins a 6–15 m d'alçada sovint té més d'un tronc des de la base. Les fulles, amb la forma dels xiprers, fan d'1 a 8 mm de llarg i d'1 a 1,5 mm d'ample. Les pinyes fan de 10 a 15 mm de llarg i quan maduren són de color marró. Les llavors fan de 5 a 7 mm de llargada i 2 mm d'ample amb ales papiràcies a cada costat. És de les poques coníferes que rebroten quan se les talla i això és una adaptació als incendis forestals i a l'acció moderada dels animals herbívors.

Acabe recordant-vos que en l’antiguitat, l’espècie més coneguda de la família era el xiprer que formava grans masses forestals i, potser, fou l’arbre fuster més explotat perquè la seua fusta és excel·lent i quasi incorruptible. La tradició i la llegenda ens suggereix que l’Arca de Noè, el temple de Salomó, la flota d’Alexandre el Gran eren fetes amb eixa fusta