la història local o també coneguda com microhistòria fa que coneguem i descobrim temes que en altres èpoques haguera estat inversemblant. Personalment i perquè els meus mestres també m’ho han incultat gaudeisc d’aquestes lectures “de marginats”. Per aquest motiu m’agrada i m’aplique la frase qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut. D’aquesta guisa he rebut el llibre de Manel Arcos titulat “El robatori de Benimassot” publicat per l’editorial Tívoli. Fins fa poc teníem poca bibliografia i les cròniques de roders quasi sempre eren narracions orals que es convertien en llegenda, misteri i moltes versions dels mateixos per part de la premsa escrita. El robatori de la ferradura (34 lladres i 9 víctimes) va ocórrer a les darreries de l’últim terç del segle XIX : un diumenge a les 6 del matí a l’hora de missa. Concretament el 22 de febrer de 1874. Època convulsa d’un sexenni democràtic (1869-1875) amb una societat alliberada però plena de senyorets i cacics. La 1era República s’instaura a febrer del 1873; la qual va durar un any escàs amb el colp d’estat de Pavia i el general Serrano a Sagunt. Temps de bandolerisme que es manifesta amb força, virulència i inseguretat dia sí, dia també perquè els diners van i vénen, i no es detenen. Els cabuts, els duros d’argent de l’època, no estaven guardats als bancs, sinó a les cases; aleshores les colles de roders s’organitzaven per fer atacs selectius a les oligarquies (robatoris, segrest, extorsió) sempre amb ànim lucratiu perquè l’ocasió fa el lladre. Els fets de Benimassot, un poble a les muntanyes de la Serrella, segons ha investigat, consultat i entrevistat Manel Arcos és un modus operandi únic de robatori amb la invulnerable tutela i cooperació de patrons amb levita (notari, advocat, alcaldes, secretaris d’ajuntament). Pep de la Tona (també conegut com Colau de la Tona) era un saltaparets, espolsabutxaques, espanyaportes o escurabosses que es convertí en llegenda o mite popular pels seus 39 casos penals i d’altres 19 no jutjats. Però fins al millor pescador, li escapa una anguila i malgrat anar armat amb 1 escopeta curta, una canana de 92 cartutxos, un revòlver i un punyal fou abatut per la guàrdia civil en la carretera que va de Pego a Oliva pel mes de maig de 1875.

Vos conte els fets? val la pena que llegiu el llibre de M.Arcos ; però si voleu vos narre unes curiositats :

1.- una de les víctimes (Tadeu Ferrandis Reig) era el meu retebesavi. La dona i la filla (la meua besàvia Mercedes, llavors era una xiqueta de pit) estaven a missa i ell venia de caçar la modalitat “a parar el perdigot” i es va trobar la casa oberta de bat a bat. Li havien furtat 60 rals d’argent (uns 800€ de hui); però va salvar els cabuts (duros) perquè els tenia amagats en un forat dins de la xemeneia;

2.- els primers detesos del robatori foren al cap d’un any del robatori i d’entre ells un “guarero” : Jaume Iborra (d’ofici picapedrer);

3.- encara que no relacionat amb aquest robatori, el tal Pep de la Tona, també va atracar (1870) a un lletrat anomenat Joaquin Ballester Lloret (el senyoret) de Tormos per trampós, profitós, roí, mesquí, venjatiu, odiat i temut com diuen les cròniques del moment. Sabeu qui era el seu fill? l’impulsor del Sanatori de Fontilles (1909): Joaquin Ballester Mut
Finalment, en la foto vos adjunte la guia de senderisme cultural "El Camí". En aquest cas parla de la Marina Alta i en la mateix segueix l'empremt morisca i mallorquina. És un recorregut senyalitzat per la cultura, la història, el paisatge i l'esperit de les terres de la nostra llengua. Hi trobareu una gran riquesa de continguts perquè ha estat elaborada a partir de les aportacions de la gent de cada poble. (més informació en www.elcami.org )

VIU L'AVENTURA I LA LECTURA