Feia temps que volia escriure sobre el sanatori Sant Francesc de Borja més conegut com “el sanatori de Fontilles” (etimològicament : fontetes, és el nom de la partida situada en el terme de La Vall de Laguar). El passat divendres vaig estar amb uns amics i crec que és una bona excusa per parlar sobre ell. Com molts sabreu, això espere, estan de commemorció perquè celebren els seus primers 100 anys (primera pedra l’any 1902); malgrat que va ser inaugurat el 17 de gener de 1909. Un advocat nascut a Tormos (Joaquín Ballester) i un jesuïta del poble d’Albal (pare Carlos Ferrís) van crear una Associació per donar suport legal al sanatori i poder oferir assistència (mèdica i humana) als malalts. És un centre especialitzat en lepra (el primer d’Espanya) el qual es va crear per oferir assistència mèdica i humana als malalts llebrosos. En un lloc tranquil i harmoniós amb la natura es va edificar una recepció i un pavelló de malalts (1907), un teatre(1915), una església(1913), una casa del metge, una cuina(1915), un cementeri(1945), una clínica(1921), una farmàcia i laboratori(1930), una residència de religioses, una casa del personal(1924), etc. Remarcar que ens els anys 20 es va construir una muralla que rodeja el sanatori. Des de l’antiguitat (les primeres restes de la lepra es troben a un esquelet a l'Índia, que data del 4000aC, al Rajasthan) com ens recorda la guia del centre (Marisa), ha estat una malaltia “per càstig diví” que portava a l’exclusió i el rebuig social. En 1873, el noruec Hansen Armauer va descobrir el bacteri (mycobacterium leprae) responsable d'aquesta malaltia. Això va suposar un gran avanç pel tractament de la malaltia, i en el seu nom es va batejar com a malaltia de Hansen. El 1941, es va aconseguir el primer fàrmac eficaç (s’aplica a Fontilles, l’any 1945). A partir de 1982, pareu la lectura i feu una resta amb la primera troballa, amb la MDT (multiteràpia específica) va quedar curada una malaltia incurable. Conclusió dels experts : no és una malaltia de fàcil contagi i que afecta a les persones que viuen en situació de manca d’higiene i d’extrema pobresa. Actualment el sanatori, a més d’atendre els que conserven les seqüeles de la malaltia,  potencia la investigació i formació en leprologia, participa i coopera en diversos projectes internacionals(des de 1986), té un pavelló geriàtric destinat amb a acollir persones majors amb alt grau de dependència(1998), publica una revista especialitzada(l’única en castellà) i des d’aquest estiu(2013) també té un centre de dia per a majors i el servei de rehabilitació. Ës “l’esperit de Fontilles” com ens recorda la guia : sensibilitzar (servei i solidaritat, no podem oblidar la tasca de “les penyes”). Més informació en la pàgina web del sanatori :

http://www.fontilles.org/

Com no podia ser d’altra manera, l’excursió va finalitzar amb un bon àpat al restaurant “Venta Collao”(regentat per Saoro i Esmeralda), el qual es troba al camí que va de Benimaurell a Castell de Castells (km.3). També estan de celebració (4art aniversari) puix un 9 d’octubre de 2010 van obrir. El lloc és molt bonic,amb un paisatge meravellós, es pot degustar una cuina senzilla però de bona qualitat (la podríem anomenar com cuina tradicional renovada: un parell d’exemples, la fideuà d’ànec i/o l’arròs melós de boletus) i el preu molt ajustat; el personal molt atent. No obliden portar efectiu perquè en eixa zona no hi ha senyal d'internet, per tant no es pot pagar amb targeta de crèdit! El lloc és ideal per a passar el dia, també si té xiquets. Es poden fer passejades pel voltant i,a més a més, hi tenen cabres i altres animals molt mansos (burra i haca).

Acabe amb una reflexió d’Antoine Saint-Exupéry i el seu llibre “el petit príncep”: les persones grans són molt estranyes perquè es pensen que ocupen molt de lloc i es consideren importants; però, els ulls són cecs i s’ha de buscar amb el cor perquè el que és important, no es veu. (un exemple final : tots els habitants de la terra junts,els 7mil milions que som, cabríem en una illa del Pacífic)