El problema és la memòria i per tant hi tenim que fer un esforç en divulgar-la. Es poden fer treballs rigorosos, però quan passa el temps la gent oblidem i no recordem els fets. Tenim que documentar-ho bé per a què no arribe el dia que algú ens diga “..ací no ha passat res...” i ser, com ja ho som, un poble amb la història segrestada. Malauradament, tenim que recordar-ho de manera insistent perquè segueix hi havent gent que posa traves per a què els valencians coneguem la nostra història passada (germanies, expulsió morisca, decret de nova planta, guerra del francès, guerra civil, emigracions, exilis,etc.). Qui conega un poquet la història es donarà conte que tenim un dèficit democràtic el qual no ens ha eixit gratuït i s’ha de corregir mitjançant la solidaritat, l’esforç, la justícia, la llibertat, la democràcia i el posicionament amb els ciutadans que no callen davant les injustícies. L’oblit és la pitjor desgràcia per a les societats perquè ens aboca a patir-la de nou i inclús repetir-la. Aleshores hem d’actuar com cadena de transmissió perquè U és afortunat quan coneix i aprecia el valor de les coses i així la terra serà la millor amiga de les cendres dels morts.

Tot ve a col·lació d’una de les novetats que per al mes de novembre tenim a la biblioteca d’Albaida i que indirectament m’ha servit per llegir paral·lelament un altre llibre que ja teníem en la biblioteca. La novetat és “Valldalbaidins a Mauthausen” de Guillem Llin i l’altre és “10.193.Escuma de mar” de Manel Joan i Arinyó. Escuma de mar és una adaptació literària i resumida de les notes escrites per Joaquim Mas i Català (1912-1989.Lille-França) sobre la seua deportació (com exiliat i refugiat de guerra-apàtrida-) al camp de concentració de Gusen/Mauthausen on estigué presoner durant 53 mesos. Camps de concentració on eixir viu no interessava als cervells atrofiats i malalts d’eixos dements sanguinaris sense escrúpols que ordenaven l’eliminació en massa d’éssers humans : la solució final era fer-los desaparèixer com si foren ESCUMES DE MAR, perquè no deixa traça ni petjada.