Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants). Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...