Anem al tall... El divendres passat l’havien tornat i em van dir “Josep, si pots, llig el llibre, és dur, però t’agradarà”, però el cap de setmana no vam estar per a moltes lectures. D.E.P. ti Dora. sempre en el nostre record: eixes visites a la Fe per vore’t a tu i estar una estoneta amb “la novia”, el teu francés parisenc dels anys 60 que mai vas oblidar, “els arreglos” a la tele de casa, les teues paelles a Garga com a pinxe, els teus “apéritifs avec glaces et olives”, eixa rialla enganxosa, la mestressa en la tria i neteja de d’herbes mengívoles del bancal, les dançaes i els balls amb el meu sogre, i un llarg etecé. Aleshores, va ser el dilluns quan vaig començar eixa nova lectura recomanada. Portava unes 100 pàgines llegides i estava ja enganxat a les històries dels personatges del poble de Jándula (ciutat imaginada) i la família Ardolendo, quan entra un lector i em diu: - “ Josep, quan l’acabes m’avises i jo el llegiré, m’han parlat molt bé del llibre ”. El ...