La lectura del llibre m’havia obert els ulls sobre la filosofia de la vida perquè és senzilla. Llig que la natura és plenitud o mort i que els animals s’adapten millors a ella perquè no “es mengen el coco”; mentre que els éssers humans i el seu cap (cervell) no ajuden a acceptar les limitacions inherents a la vellesa “achaques  de la vejez” (vellea) o procés d’envelliment (sapiens versus neandertal).  

Deixe la lectura i em pose a mirar una pel·lícula que té el mateix títol (arbres de la pau) que un llibre infantil que tenim a la biblioteca on una xiqueta africana planta llavors i arbres per evitar la desertització amb l’ajuda de les dones que eren les guardianes de la terra. Compromesa i amb paciència i constància ho aconsegueixen (wangari).  Però resulta que la pel·lícula no té res a vore. Basat en un fet real, 4 dones molt diferents s’amaguen en un forat (quasi 3 mesos) per fugir d’un genocidi (la destrucció o persecució d'un grup humà percebut com a entitat nacional, ètnica, racial o religiosa). És una història de supervivència i de perdó.

Tant la lectura com l’audiovisual m’havien posat de volta i mitja i em van fotre un carxot (en sentit metafòric) al comprendre que ens em de descontextualitzar d’aquest món tan global, tan immediat on l’ahir no importa i hui és el tot. Que la vida és senzilla i el que ahir era blanc ara és negre i que em de riure i plorar.

Què puc fer? Baixar al bar i fer un mosset...

... i si pares l’orella i no mires el telèfon mòbil... taula comuna, gent major, uns prop de huitanta i d’altres dels noranta, durs d’oïda (un poc sords), parlen cridant, comparteixen el centre de taula amb cebes, faves, tomaques, olives, prunes, cireres, nispros, .. parlen i conten ... de la força bruta... d’agafar sacs de pòrtland 50 kg (és un ciment hidràulic compost de calç, sílice i alúmina), de pastar amb el llegó (és una ferramenta constituïda per una planxa de ferro molt ampla i quasi quadrada amb un prolongament lleugerament encorbat on es fica el mànec, que s'usa per a remoure la terra i per a birbar), dels brics (rajola) del 9, del 7 i del 4 (és una peça d'argila secada i cuita, utilitzada per a fer parets i altres elements de la construcció) llançats a braços, de les corrioles en l’obra per pujar i baixar el material (és una roda proveïda d'un ull en el seu eix geomètric, que li permet girar a l'entorn d'un eix que hi està introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet passar-hi un cable o una corda, arrossegant-lo o sent arrossegada per ell, i que servix per a canviar la direcció o el sentit d'una força) i d’anar a estall (sistema de treball en què es paga a tant la faena feta i no a tant per unitat de temps i de pressa, sense descans, per a acabar prompte).

Arriba el correu postal i rebem un llibre donat pel Museu de la Pilota a la biblioteca.

La vida és senzilla.