L’acord estava pactat. La partida a mà s’havia de jugar a sis clepsidres, és a dir, a temps contat i no a jocs de pujar i baixar. Com contaven el temps? Amb la clepsidra o rellotge d’aigua. L’ajustador de la clepsidra era un home vell i arrugat pel temps que ell mateix mesurava amb precisió.  Amb precisió? El temps és igual per a totes i tots, però els suborns per incrementar el temps d’uns i altres estaven a l’ordre del dia. Tot (o quasi tot) el món “robava (pagava) per tindre més temps”. Una clepsidra d’època romana equival, més o menys, a uns vint minuts, aleshores, una partida d’unes dues hores de joc.

La pilota a mà és juga des de quan el temps era temps per pobles de tot arreu (maies, japonesos, egipcis, grecoromans).  Per exemple, de l’antiga Grècia tenim testimonis de la pràctica d’aquest esport com és “Alejandro Magno” (rei de Macedònia i molt bon jugador). A Roma, era un esport recomanat pels metges com un exercici saludable per a totes les edats i condicions socials (poble pla, senadors, soldats i els mateixos Cèsars com “Vespasiano, Alejandro Severo” (els dos amb bones aptituds). *Incís: això, al menys, diuen els cronistes i les seues cròniques que eren bons jugadors, no ho puc certificar. No estarien també subornats? Eixe debat per a un altre dia.*

La clepsidra no és un rellotge que marque les hores, sinó que determina els pas del temps. El que hui en dia anomenem cronòmetre. Malgrat que en els temps antics (egipcis, babilonis, grecs, romans), aquests rellotges s'usaven especialment durant la nit, quan els rellotges de sol no servien, també s’empraven per marcar els temps de parla dels advocats o jutges en juís, o en el senat romà “per a previndre les xarrades, que com el llamp han de ser breus en els seus discursos” i, també per mesurar les guàrdies dels soldats al campament militar.

El més antic és la troballa de Karnak a Egipte (1.400 a.C.) i la paraula deriva de “klepto” (robar) i “hidro” (aigua). No em podeu negar que és una paraula “estèticament” agradable i bonica.

La idea és que el recipient de baix li robe l’aigua al de de dalt. L’invent es basa en el principi de què una quantitat donada d’aigua sempre requereix del mateix temps per passar gota a gota d’un recipient a l’altre. Aleshores és un cronòmetre i no un rellotge perquè marca una quantitat de temps i no l’hora.

Eren atifells de ceràmica i estaven plens d'aigua fins a un determinat nivell, tenien un forat en la base per on eixia l'aigua a una determinada velocitat, i això marcava un temps. Per dins de l'atifell havien diverses marques, cadascuna d'elles era una hora diferent, a mesura que s'anava buidant l'aigua, anava marcant l'hora. Aquests rellotges d’aigua (sol i arena) s’empraren fins el segle XVII quan els rellotges mecànics (de pèndul) tingueren un ús general.

Com fer hui una clepsidra ecològica? Sis passos senzills. Material : botella de plàstic, tisores, xinxeta/agulla de cosir o punta compàs, retolador,  colorant alimentari i un cronòmetre. 1er pas, tallar la botella per la meitat; segon pas, fer un forat al tap de la botella; tercer pas, encaixar la part de la mitja botella on està el tap (cap per avall) dins l’altra mitja botella; quart pas, barrejar un got d’aigua amb el colorant alimentari; quint pas, abocar el got en la botella i posar en marxa el cronòmetre i cada vegada que passa un minut fer una marca a la botella amb el retolador a l’altura de l’aigua; sext pas, quan ha caigut tota l’aigua, la tornes a bocar en la botella i contes els minuts.