Ningú sabia res, ho va fer sense consultar amb ningú. Tots pensaven que estava fet un moniato per actuar així. Ell tenia igual el que li digueren perquè el moniato li agrada tant al forn que no podia evitar cuinar-lo així, malgrat que sabia que perd tota l’aigua i els sucres es caramel·litzen. Aleshores, tot el món li deia que tenia que bullir-lo i ficar-lo en el “putxero valencià”  dels diumenges i que el guardara en un lloc fosc, ventilat i fresc per a què no es grille.

No ve mal recordar-vos que és hidratant del sistema digestiu puix el 70% del pes del moniato és aigua

*abans de continuar, un puntualització : totes les llengües tenen les seus maneres d’insultar pròpies, i la nostra no podia ser menys. La nostra llengua és rica a l’hora d’insultar a l’amic (i per què no?), i sobretot, a l’enemic. Amb això dit, espere que algú s’ofenga i m’insulte!! *

Més cabota que les relles, com cregueu que guarda el moniato? Ho heu endevinat : cru a la nevera i en bossa de plàstic que li costa 5 cèntims (i mira que és “agarradet”).

El cap li bullia i amb el seu geni curt va treure el seu manual d’insults valencians:

1) va començar amb insults bàsics : “recollons pandereta, ja està bé de donar pel sac” i la gent li responia : “ la mare que va, eres un trompellot”;

2) La conversa va continuar amb els insults un poc més elaborats : “ me cague en Déu, en la santíssima creu, i en el fuster que la fa fer ” de tot el que em digueu.

No sols em va dir un, va ser capaç de soltar un parell més abans que la gent puguera reaccionar : “refills d’una gran puta” jo m’enclave en el què vosaltres mengeu? “aneu a cagar” . El més valent va alçar la veu i li va contestar : “el falta una fornà, eres un malcarat i sempre estàs pudent”.

3) i en eixe moment arribem al sumus dels insults, els anomenats “ definitius o professionals” : “Perquè no te’n vas a donar pel cul a un altre lloc?” “pintamones” . El grup ja no es va poder aguantar i li van contestar : “anem a pegar-te una ansalà d’hòsties que ja voràs”.

Com que no sou “moniatos” ja s’imagineu el final de la història, el qual va ser “calentet” :

tots al bar, bevent junts!! I amb un insult final d’acomiadament “ ie mamó, dis-li a eixe cabró que no bega tanta absenta que després és mama i es fica molt recabut”.