He
tret la mascota a passejar, vespra fira de Cocentaina, i als dos, ens
ha agafat pixera al mateix moment. Jo he pogut aguantar-me la pressió de
la bufeta, però l,animal no. Ho ha fet a la soca d'uns arbres prop del
cementeri (panteó). Paraula que ve del grec "koimeterion", la qual vol
dir "dormitori"(?). Sí, perquè per als cristians ès el lloc on dorms
fins la ressurreció. Al poble tambè l'anomenem "camposanto" i es
preguntareu per l'origen de la paraula. Segons tinc entés és perquè a la
ciutat de Pisa, per higiene, van tancar el cementeri i fou cobert de
terra duta de dels "llocs sants" de Jerusalem. Ni "truco, o trato", ni
butoni, ni tarasca, ni home del sac. La necessitat fisiològica ha estat
el primer per a la mascota i per a mi. Jo arribe al
"mingitorio"(urinari) però recordant la frase del savi: " pixa dins amb ganes i tranquil, però fixa't i pixa dins".
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada