pilota de fulls de paper

Eren els temps de .... quan ens van manar fer un “ treball de camp ” . Si no recorde malament era l ’ assignatura de “ paleografia i diplom à tica ” (darrer curs universitari). Anys huitanta segle passat. - Com vosaltres sou la de Safor, agafeu el tren de rodalies i teniu que fer “ el treball de camp ” a Gandia. Es referia a mi i el company i a mic Francesc A.F.. - Buffff, doblar el llom vam pensar. Per ò no, é s un m è tode d'investigaci ó a partir de l'observaci ó directa d'all ò que estem estudiant. Era xafar-se, a peu pla, tota Gandia per fer un estudi sobre els grafits escrits. Li vam dir al professor que hav í em estat estudiants de l ’ Ausi à s March de Gandia, per ò que els nostres pares eren de La Marina (Laguar i Evo, respectivament).   Els pobles de les cireres i els perellons. Res, cap a la capital de La Safor. Si no recorde malament, cames o mem ò ria, port à vem la primera c à mera totalment automatitzada penjada al coll. Una “ Canon AE1 ” (

  L ’ acord estava pactat. La partida a m à s ’ havia de jugar a sis clepsidres, é s a dir, a temps contat i no a jocs de pujar i baixar. Com contaven el temps? Amb la clepsidra o rellotge d ’ aigua . L ’ ajustador de la clepsidra era un home vell i arrugat pel temps que ell mateix mesurava amb precisi ó .   Amb precisi ó ? El temps é s igual per a totes i tots, per ò els suborns per incrementar el temps d ’ uns i altres estaven a l ’ ordre del dia. Tot (o quasi tot) el m ó n “ robava (pagava) per tindre m é s temps ” . Una clepsidra d ’è poca romana equival, m é s o menys, a uns vint minuts, aleshores, una partida d ’ unes dues hores de joc. La pilota a m à é s juga des de quan el temps era temps per pobles de tot arreu (maies, japonesos, egipcis, grecoromans).   Per exemple, de l ’ antiga Gr è cia tenim testimonis de la pr à ctica d ’ aquest esport com é s “ Alejandro Magno ” (rei de Maced ò nia i molt bon jugador). A Roma, era un esport recomanat pels metges com un exercici s