L’estiu passat, un llamp d’una tempesta seca va provocar un incendi a la Vall d’Ebo que es va escampar per les terres de la Marina, de la Safor i del Comtat. Una bona part del terme de La Vall de Laguar es va veure també afectat. Aquests dies de vacances he caminat per camins, bancals, fonts, hortes, casetes i muntanyes que renaixen de les cendres, de l’olor a cremat i on veus la natura com rebrota de nou. Alguns camins encara conserven els seus rastells per al pas dels animals de càrrega com eren els matxos, les mules i les burres quan les terres de secà de Laguar eren treballades de sol a sol i els nostres avantpassats es quedaven a dormir en les casetes, en matalafs de palla, i passaven dies i dies arreplegant la renda (ametles i olives, principalment). Hui en dia, moltes casetes estan abandonades i assolades (enderrocades) amb el pas del temps per culpa de l’abandonament de les terres i el foc. Les fonts del terme solen tindre un sistema de piles esculpides en pedres formant
