pilota de fulls de paper

Quina setmana d'acatxar el llom i traure cabassos d'olives!. La veritat, i tot hi ha que dir-ho, m'agrada anar a fer olives...bé al meu poble diuen "arreplegar les olives" perquè la mançaneta cau molt prompte...: eixes mans negres amb olor a oli, eixe esmorçar baix d'un garrofer amb xulletes, sobrassada i pa acabats de torrar damunt les brases, eixa bota de vi que no para de rodar (enguany vi del terreny : raim giró: bon color, fi al paladar. Bon any per als vinaters), el companyerisme i amistat que hi ha entre la gent (..demà a les huit anem ajudar-vos que el de la tele marca canvi de temps i se'n va a ploure...), el pas lent del rellotge ( ...ningú a agafat mòbil ni rellotge,està núvol i el sol no ens pot orientar...) la cansera de la nit (...ara ens dutxem i jo vos convide a la picadeta...), les mans gelades de l'escartxa(...pare dona'm els guants i el passa-muntanyes...). Si és bonic i reconfortant!. Enguany, com quasi tots els a

M'agafe quatre dies de festa i me'n vull anar al poble a descansar, però no tinc temps. Els meus fills tenen les audicions de música de l'escola i , a més a més, celebren Santa Cecília amb la Vella d'Albaida i tinc que estar amb ells (dissabte 20). Tinc la dona "patxuxeta", entre tots, l'agafem i la duem al cinema Odeon (redéu quin fred ens fa!). GRÀCIES a ella (viatges, insistència, interés) els fills estan fent el que fan (...si no fora per les mares...) Després m'enorgulleix el fet que els amics  Héctor i Célia volen que el lliurament de l'instrument a la seua filla (saxo) ho faça el meu fill (el qual també li'l donarà a la germana, clarinet). Tot d'una, bona música i un excel·lent concert, ens ve a la memòria el Palau de la Música. Sense donar-me compte, són les deu de la nit i m'he perdut, per segona setmana, el València de futbol.Si m'ho diuen i m'ho conten, fa vint anys, no m'ho creuria. Els sentiment i l

No sóc cap expert en música, més bé, em reconec una persona que desconeix la matèria. Malgrat tenir un pare amant d'ella, no ha estat fins que els meus fills han començat a posar els dits sobre les tecles dels instruments (oboè i clarinet) que m'ha assebentat d'un món meravellós de sons i amics. Es fa costera amunt, no tenir coneixements de les coses i per això vaig guadir tant del concert celebrat al Palau de la Música per part del Cercle Musical Primitiva d'Albaida. Dirigit pel director ontinyentí Saül Gómez van completar un programa musical de quasi dues hores impressionant on més d'un pare/mare/iaio es van eixir unes llàgrimes d'emoció i de sentiments externs. La veritat que la sala Iturbi ja per si impressiona als neòfits com jo i si això unim les peces que vam gaudir va fer més dolç encara l'audició : La Vella d'Albaida, La Passió de Crist ( amb la narració de Jovi), Extreme Make-Over, Cloudburst i Teogonica. Tot aquest èxit ve donat

Em sap greu insistir en el fred, però es veritat que portem dues setmanes amb una gelor que feia anys no sentia ni notava...serà perquè en la biblioteca fa fred? segurament això a motivat la meua grip, bé cal modernitzar-se i dir que tinc el virus de no se qui. El cap em crema i la "moqueta" (la del nas) està continuament donant quefer, mocador amunt, estornut avall. Així i tot, estic content, després de més de quinze anys d'exercir com a bibliotecari i "arxiver" és la primera vesprada que hem puc dedicar, al complet, a escorcollar i recercar una informació que m'han demanat els meus companys de l'ajuntament. Sí! tres hores seguides sense dir "calleu, sssss, fes fotocòpies, presta i torna el llibre..." i tot gràcies a la contractació d'una persona en salari jove; la qual està ajudant-me durant sis mesos. MOltes gràcies!! a més, com diuen els de Castella "la dicha nunca viene sola" acaben de posar-mos un telèfon directe a la bibl

Fa un fred que pela ! de veritat de la bona, acabe de passar per davant de dos rellotges/termòmetres i un marca 0 graus i l'altre 1 grau de temperatura. Mireu si fa fred que comença a nevar, Sí, bolves ben grosses, però no acaba de collar/quallar (tinc un dubte en el verb i en aquests moments no tinc cap diccionari ni el SALT). Els menuts i els més majors gaudim d'ella malgrat que després ho reneguem per la brutícia que crea en casa. Però qui no ha jugat amb ella, s'ha esgolat o tirat boles de neus ?. Jo le sofrida des de menut, allà a Soria , on l'hivern feia que la neu estiguera més d'un mes al carrer, però això crec que ara no m'agrada massa ni com esport ni res. Bé, la veritat que com paisatge sí, es veritablement idílica i conciliadora de bons menjars i dolços besets al racó del foc. Al meu poble comprem farina i fem "bollos" (més coneguts com coques de dacsa, malgrat ser farina de blat) acompanyats d'un bon all-i-oli i anxoves salades. El vi

Cap de setmana de contrastos forts. Conforme ens fem majors, responsables i amb obligacions familiars, el pas del temps i el valors de les coses que realitzem pareix ser més ràpid i més apreciat, que quan estaves en l’adolescència estudiant on tot es viu més alocadament “ sense pensar-ho”. Ho això hem sembla a mi. Tot ve a conte d’uns dies viscuts amb activitats molt enfrontades. En unes he estat rodejat de joventut inesgotable, la qual està contínuament amb ganes de fer i no parar tot el dia, igual té que s’alcen a les 7 del matí, que a la vesprada tinguen activitats esportives i lúdiques o que a les 12 de la nit encara no estan esgotats de jugar amb els amics. “Joventud divino tesoro”. I en les altres, la vida pega colps molt forts, com la mort mateixa, a la qual no podem anotar en cap d’agenda ni llistat d’espera, ni sabem si està al cantó de casa esperante o en altre lloc on, segurament, no aniríem si ho sabérem...   quan ella vol “toca la porta, es presenta i s’endu a la persona

Fa temps, no se si molt o poc, quan no existia la globalització i la interculturalitat cadascú a sa casa passava el temps conforme podia, malgrat que les hores corrien igual de pressa : al racó del foc, amb un cresol pujant les escales, al carrer jugant amb els amics/gues, escoltant les històries dels majors, festejant a les portes de casa, mengant sense televisió, els animals de "companyia" estaven tot el dia "passejant" i les "gamberrades" eran castigades. Ara, el nou mil·leni ens ha dut canvis "radicals" en la nostra vida, per a bé i per a mal, però la que estem sofrint en la biblioteca d'albaida són greus, per al meu entendre, --> --> --> --> LA BIBLIOTECA D ’ALBAIDA ESTÀ : TRISTA DEPRIMIDA 8-( DECEPCIONADA :-C SORPRENGUDA :-O - SABEU PER QUÈ ? ALGUNS USUARIS FURTEN LLIBRES, REVISTES, CD-ROMS, COMPACTES I DVDS. ELS JOCS ESTAN TRENCATS I S’HAN QUEDAT S

Reconec que m'agrada . Són dos faenes totalment diferents, però ... En una tenim que atendre a gent, a la qual orientem, informem i ajudem a solucionar el que busquen. En l'altra, estem a soles : silenci total, davant fulls que no parlen , però que tenen mils i mils d'històries que contar i esperant que algú les llisca i les faça públiques. en la primera estas continuament dient que callen, escoltant a l'usuari que necessita que l'escolten perquè té problemes familiars o personals; en l'altra tasca estàs ordenant lligalls de paper de drap, documents que ningú o quasi ningú sap que estan allí sóna el telèfon, entres a internet, t'entrevistes en gent, t'enfandes amb els que no escolten ni fan cas; en l'altra, lliges i imagines com vivien els nostres avantpassats, divulgues els pergamins que hem restaurat en exposicions, en una porten un llibre que acaba d'eixir del forn : té dos mesos; en l'altra deixes fer una foto digital d'un docu

El mes de novembre l'inicíem amb dos propostes que paga la pena d'anar-hi. Com tot el que faig i m'agrada, crec que per això sóc un "homo rara habilis", són de minories. El primer l'organitzen a Montaverner : .- La 1era MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA DOCUMENTAL " Món.doc ". Del 23 al 30 de novembre a l'auditori "Lluís Peiró". És un nou certamen en l'àmbit cultural de la comarca i de la Comunitat Valenciana. És una aposta cultural pionera en un gènere audiovisual bastant marginat de les televisions, dels distribuïdors i de les grans sales de cinema comercial. Segons Catherine Ulmar (directora del certamen) "...volem obrir una finestra al món que ens envolta...". Teniu més informació a la pàgina web http://www.mon-doc.org el segon acte del qual vull comentar és "La Safor a l'Arxiu de Salamanca : documents recuperats" . La presentació dels documents (en DVD) es farà al saló d'actes de la Mancomunitat de Mun

Puix sí , com aquell que juga a "l'oca", en aquests dies de mal temps, on dia si dia també tenim que agafar el paraigües, he estat visitant diversos hospitals per motius familiars. Els he tocat de les dues classes : privats i públics i de tota hi ha en la vinya del senyor. Als privats :estan més nets, les cues són més curtes i l'atenció al pacient és més perllongada en el temps. Però, nosaltres, que som i serem de poble (Marina Alta,), no tenim especialistes en la zona i has de desplaçar-te a la capi (Alacant). A esta, perquè si vols anar a l'altra (València), tens que agafar una ambulància fins El Verger i després canviar ...sí,com sona i llegiu,qüestions de "convenis" ( tot això per a portar a mon pare al metge) Per l'altre costat, als públics tampoc es queden arrere. Tinc la filla malalta, vaig a urgències al centre de salut del poble (Albaida, més de 6 mil habitants) i em fan unes receptes, com es "normal", busca farmàcia de guàrdia fó

Silenci,por i amenaces...               Com a bibliotecari més enllà de la meua tasca tècnica, tecnològica i processal dec ampliar els meus ulls cap a la funció social : ajuda immigrant, lluita contra la censura, defensa drets humans,i un llarg etcètera . Tanmateix, de poc serveix aquest ventall de paraules si no poden ser escoltades o llegides quan ens enfrontem davant una doble moral i la censura que certs governs imposen.                      M’expresse així, després d’assabentar-me de la notícia que als EEUU no poden gaudir del discurs de Fernando Báez , director de la Biblioteca Nacional de Veneçuela, perquè el govern d’eixe país està posant entrebancs en la presentació, en la seua versió en anglés, d’ Historia universal de la destrucción de libros .             Aquest bibliotecari i escriptor, de gran prestigi universal, el govern nord-americà no li concedeix el visat d’entrada i a més a més, l’editorial que publica el llibre junt a les llibreries que el fan redolar es

"Haver-las ailas" com diuen els galegos de las meigas o bruixes. Tot ve a conte que quan les coses volen eixir tortes... després de tenir durant mesos el monitor de l'ordinador de la biblioteca trencat i per tant sense poder oferir el servei de búsqueda de llibres, ahir el van posar...però hui s'ha trencat la unitat central o PC i seguim sense donar el servei... a més l'altre ordinador de "red.es per a biblioteques" també es trenca i obrim una incidència perquè no es pot connectar a la xarxa... cridem a Madrid (són els del servei de manteniment informàtic) i ens percatem que "algú" usuari(?) ha furtat l'antena de l'ordinador del router inal·làmbric .... "no te j."... però no s'acaba l'història.. hem manen buscar un anunci en premsa publicat el 4 de juliol,res , no trobe res,,,al final després de repasar tot el mes el trobem (més val 4 ulls que dos : són les meues ulleres)el dia 26 del mateix mes i...

Pareix mentira, són les sis i mitja i estic cansat. El cap i el cervell m’exploten, portem una setmana (jeje, i sols són dos dies) amb la biblioteca de gom a gom d’usuaris, lectors i navegadors, ... estic parlant de 50 a 70 diaris per a mi sol ( préstec, fotocòpies, consultes, devolucions, informació, llista d’apuntar-se,etc.) Pareix mentira, ni en internet i molt menys en llibres saben buscar i escorcollar. Els de primer de secundària estan fent un treball sobre la reproducció i són més les rialles amagades que el treball mural a fer. Els tens que ajudar en tot ; els de primària busquen biografies de músics i en internet igual imprimeixen informació d’un poble que del propi músic ... i en les enciclopèdies no saben que s’ha de buscar pel cognom del músic. Sols una anecdota d’aquesta vesprada : ....entren dos xavals apuntats a internet i quan els comente que no tenim cartutxos de tinta per a imprimir es queden parats i em diuen : <![if !supportLists]> -           <!

Després diuen que els caps de setmana són avorrits si plou. Tot al contrari, plovent i tot hem gaudit d'uns dies intensius començant des del divendres amb el teatre de Pot de Plom a Albaida ( molta rialla continuada, moments massa repetitius, becaeta de la xiqueta i quasi del xiquet i un cinema Odeon de gom a gom). El dissabte ix plovent però el rellotge no s'atura : Enguera ,Albaida, Laguar. Entre mig : barrancs amb molta aigua, pebrassos aigüats (i podrits) i caragols d'aperitiu (amb fenoll i un poc de coent). Estic al poble, m'en vaig al bar del jubilats i cada vegada me'n torne més dessebut perquè el poble minva d'habitants i d'ambient (als pobles llauradors i menuts no hi ha més centre cultural i de xarrades), els metges diuen que beure i menjar sense moderació no es saludable ( analìtiques amb colesterol, gota, sucre,etc.). La gent no es relaciona i es tanca a casa seua. Malament caminem!!. Per cert canviem l'hora i el diumenge el fill vol fer l

és divendres i no para de ploure, he portat al fill a l'institut i demanat torn al metge. A Albaida , per telèfon no podem (sempre comunica) i tenim que anar al centre de salut abans de les huit, fer cua i demanar hora "si queda lliure".... hem fa mal el genoll i la fisioterapeuta no acaba d'arreglar-me .. com deia el meu iaio ..."això és l'oratge". Per cert, aquest cap de setmana es celebra La Xena ruta de senderisme "la xicoteta catedral del senderisme " a la Vall de Laguar (quasi 15 quilòmetres d'escalons, pujar i baixar ) rematats amb un bon putxero. El problema ens sorgeix perquè la pluja continua ha fet que el riu Girona baixe amb aigua i no es pot creuar el riu...ja vorem i a Albaida, aquesta nit de divendres actua Pot de Plom (Xavi Castillo) amb l'obra "Circus" al cinema Odeon (5 eurets que ni van ni vénen) Mes coses, amb el temps que fa no tinc clar que podrem jugar a pilota iens tindrem que esperar a demà pel matí

Per què jo? no ho se, feia temps que ho tenia en ment, però sóc massa dèbil per al paper i tenia por de reciclar massa fulles i omplir les papereres de pilotes que no boten .... al final m'he decidit...no tinc clar que vull escriure a més tinc la biblioteca plena d'usuaris que no fan cas al silenci, alumnes que volen escorcollar els lligalls de paper de drap que tenim en l'arxiu i si no fora prou: plou !! al carrer i no poden entrenar a pilota valenciana (raspall, llargues, perxa, frontó) i en pregunten que fem ? Ho sent ja no puc seguir en reclamen....