pilota de fulls de paper

  Bon dia tinga vós. Vol llegir i jugar amb mi? Farem  ús de les 15 paraules amb accent diacrític: Bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós. Però abans de res, us  vull fer una pregunta el segon dia de nadal: Ha dormit amb bon son contant borreguets? El seu be m'ha despertat i déu ni do quina gelor fa hui, crec que és el dia més gelat del què portem d'any. Sí, estic estenent la roba al balcó i tinc els dits de la mà gelats i se m'eriça el pèl i m'entra pels ossos. Són eixos dies que desitjaries tindre un sòl radiant a casa i mirar des de la finestra com ix el sol per darrere el campanar amb una tassa de te per entrar en calor. Te, no, per l'amor de déu, molt millor un timonet toca(d)et d'herber. El timonet té millors propietats. Però bé, ja sé que no m'ho puc permetre perquè no ens ha tocat ni deu euros en la loteria de nadal; tot el contrari, tinc la butxaca pelada de tanta loteria sense premi i toca vestir-se i anar a passejar el

  Tinc un bon amic que l ’ altre dia em va dir... ” xe, Josep, eres un tio artista. Igual planxes un ou, que fregeixes una corbata. .. ” . Em va fer riure de valent. Tot venia a conte de qu è escric i parle de tot un poc. M ’ agrada que la gent conega i estime un poquet m é s les coses que li rodegen. Aquest mat í , el Josep Miquel se ’ n anava a treballar i ens envia una foto a la fam í lia. El Montg ó pareix una illa p è tria i silenciosa que sorgeix de dins d ’ una mar de n ú vols. Una mar de n ú vols é s una acumulaci ó horitzontal dels n ú vols baixets anomenats estratoc ú muls. S ó n n ú vols causats pels vents de la mar que estan carregats d ’ humitat. Aquest fenomen explica la inversi ó t è rmica o el que é s el mateix, temperatures m é s altes en la muntanya que en la mar. Una fotografia que podria ben b é ser una quadre paisatg í stic d ’ un artista rom à ntic que contempla la natura des d ’ un lloc a ï llat i visual atractiu. Un paisatge crom à tic on destaquen els colo

M’he retrobat al poble dels “ moros, cabelis, judios ” (gentilicis populars) amb gent que feia temps que no ens veiem perquè, enguany, he anat molt poc (quatre dies mals contats). Un cap de setmana de quatre dies amb els sentiments contraposats, de felicitat i rialles front ulls humits i amargor. Ha estat el retrobament amb la família i els amics i també amb dues persones molt valentes i lluitadores (una maratoniana “runner” del Tourmalet de les terres blanques i de fer pastissos de nadal; i, un ex-pilotari del lloc de coves reconvertit en recol·lector d’herbes remeieres – plantes medicinals i curatives- i adobador d’olives). Està sent un any complicat i difícil de digerir per a totes i tots on hem vist que de colp i volta s’enfugia el demà amb un present incert i gelat. Hem plorat de desesperança perquè no trobem una raó o motiu al que està succeint. Però bé, tornem al poble dels “moros, cabelis i judios”. El “ pont laboral ” de quatre dies ha estat envoltat de passejos molt vent

  He tingut que posar les galtes del cul en la cadira al llegir la informació. Sí, m’he assentat sense temor a faltar a la normativa lingüística (verb “assentar-se”), però si amb la por que la normativa autonòmica no faça excepcions a les tradicions i que d’aquesta manera perdem la nostra identitat com a poble. Estic referint-me als rellotges públics dels campanars dels pobles i en aquest cas al del poble de la meua família paterna. Contat i debatut no és la primera vegada que algú veí es queixe del soroll del toc de les campanes (estudi acústic) a un jutge i que aquest els done la raó perquè superen els nivells de decibels i provoquen molèsties. Els articles 11 i 12 de la llei de contaminació acústica (2002)   parlen de “ cap font sonora no podrà emetre o transmetre nivells de soroll i vibracions superiors als límits establerts en el present títol ...cap activitat o instal·lació no haurà de transmetre a l’ambient exterior nivells sonors de recepció superiors als indicats en la

  Vivim en una societat que castiga els errors i els fracassos, que sols ent é n els è xits. Vivim en una societat d ’ immediateses, de copiar, pegar i reenviar. Ens quedem amb la pallorfa i el corfoll. El senderisme “ be fashionable “ (est à de moda). É s una activitat esportiva que es desenvolupa en el medi natural amb la fi de descobrir el patrimoni natural, contemplar vistes i panor à miques, alhora que gaudir de la pr à ctica de l ’ exercici f í sic a la Natura. El senderisme é s una activitat no competitiva; tot el contrari, é s un activitat perfecta per prendre ’ s amb calma, gaudir en companyia, compartir grans moments i experi è ncies, i desconnectar de la rutina. El senderisme no deuria estar barallat en con è ixer, estimar, protegir la terreta i els costums dels seus pobles i la seua gent. Conviure. Hem d ’ ensenyar i educar a “ Fer Poble ” comunicant, estimant, vivint en els pobles quan u va a fer senderisme. Una agullentina i una albaidina han “ fet poble ”

  Hui divendres 20 de novembre és el dia internacional del xiquet (oficial) i de la memòria transsexual (no oficial) i del llibre valencià .  Cada dia hi ha més dies internacionals i mundials en el calendari i, segurament, alguns dels lectors del present escrit, estareu preguntant-se :  - per a què serveixen “els dies internacionals i mundials”? - per què tants?  Jo no tinc la resposta a eixes preguntes, però podeu entrar en la web de la ONU que us explica perquè proclama un dia internacional i mundial. També influeix en la declaració la cultura popular de la zona, el seguiment en les xarxes socials, la reacció de la gent, en general, de les associacions i dels col·lectius de persones implicades amb finalitats diverses : reivindicatives fins a lúdiques.     Resumint les finalitats : sensibilitzar, conscienciar, cridar l’atenció sobre un problema; per a recordar la història i que certs esdeveniments no tornen a passar; per honrar als protagonistes; per aconseguir recursos en l

  (6) Un paisatge mil · lenari Nosaltres veiem el   moviment del Sol sobre l ’ horitz ó com un gran arc que es descriu entre dos punts. El que col · loquialment anomenem que el Sol ix i é s pon. L ’ afirmaci ó “ el Sol ix per l ’ Est i es pon per l ’ Oest ” no é s del tot veritat. Sols dos dies a l ’ any: els equinoccis de primavera i de tardor. El m è tode per a saber on s ó n estos punts cardinals consisteix a observar la posta o l ’ eixida del Sol un d ’ eixos dos dies. Per contra, la posici ó del Sol al migdia, quan é s al punt m é s alt, sempre marca el Sud. Al llarg de l ’ any, l ’ eixida del Sol i la posta varien de posici ó en l ’ horitz ó . Al sud del poble (Albaida), hi ha un tossal estrat è gic que domina el pas del port, el curs de la s è quia del Port i bona part de la Vall i per on entren els primers llums del sol en horari de tardor (la foto é s del 15 novembre, 08:07 h.). Parlem del Castell Vell d ’è poca isl à mica. (1) (1)   Estem al bell mig del tram d

  Qui sóc jo per canviar les coses? El matí, a trenc d'alba, ha començat ple de núvols, però no feia gens de fred. La passejada matinera amb el meu company, el gos, hui era un poc més curta perquè havia quedat amb els amics de “divendres picaeta” de fer una esmorzada “guarera de tardor i olives”. Molt senzilla : sardina de casco, per aquesta contornada diuen de bota, ou fregits (dos per barba menys l'amic P.S. que no menja ou) dues cabeces d'alls, pebrera verda, per les terres blanques diuen pimentó i tomaques de penjar seques. A més a més, S.T. ens havia cuit un parell de pans casolans i tenia esclata-sangs per a la “picaeta”. Ho sent, m'ha dit que no diga on ha anat a fer-los. Els de la muntanya d'interior els anomenen pebrassos. Excepte els esclata-sangs, tot comprat, el dimarts, en el mercat del poble. Comerç de proximitat (salauerer, verdurer, granger, llaurador). El vi, l'herberet i els dolços també han sigut de comerç de proximitat segons ens han dit J

Escorxador de caps de bestiar a Albaida : 1865-1992 i sab í eu que...? É s l ’ espai o lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-li les v í sceres. Refranyer : “ a la casa del poble (ajuntament) i a l ’ escorxador, si no hi pots ficar el peu, fica-hi el tal ó ” . Cadasc ú pot entendre la frase de qualsevol manera : que é s fan negocis i/o que es menja b é . El Reial decret de 20 de gener de 1834 promovia la creaci ó d ’ escorxador s ( mataderos ) en edificis especials destinats a tal efecte en els municipis on hi hagu é s un gran consum de carn, aix í com d ’ elaborar unes ordenances al respecte. Unes atribucions que requeien en els alcaldes, sota supervenci ó del governador civil de la prov í ncia. A m é s, el 19 de mar ç de 1848, es tipificaven en el Codi Penal els delictes contra la salut p ú blica, aix í com la reglamentaci ó per tal de prevenir-los. D ’ aquesta manera, els Ajuntaments aniran promulgant normatives i ordenances relati