-

L'embassament d’Isbert se situa en el riu Girona més concretament en la part final del barranc de l'Infern. Ja es venia albergant la possibilitat de controlar i emmagatzemar les aigües del riu Girona fa molt de temps. Prova d'això, la tenim en les notes preses pel Botànic Cavanilles en el seu viatge realitzat a la nostra comarca l'any 1792 on descriu la possibilitat d'una hipotètica construcció d'un pantà en el seu llit, així com les condicions geològiques del terreny.

La seua presa va ser projectada a la fi del s.XIX (1875) i va ser construïda entre 1928 i 1944. La història de la presa d'Isbert, situada en l'estret del barranc, va suposar un desastre anunciat. Es va construir la presa sobre un terreny càrstic permeable que filtra tot l'aigua que acumulava la presa, evitant la seua acumulació.

La CHJ reprén el projecte per a augmentar l'alçària del pantà de 21 a 60 metres i impermeabilitzar l'actual got de l'embassament. La proposta que ha représ ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja venia arreplegada en el pla Hidrològic de 1995 on es projectava augmentar l'alçada de la presa dels 21 metres actuals fins als 60, amb la qual cosa la capacitat de l'embassament d'Isbert, que és de 600.000 metres cúbics, es multiplicaria per deu. Els tècnics de la CHJ, segons la Plataforma, estan demanant informació per a iniciar la redacció del Pla director, les directrius de la qual estarien acabades en 2010, amb la qual cosa el projecte d'ampliació d'Isbert podria estar redactat en 2014....(?) estem a 2025 i sense cap noticia nova al respecte.

Sempre m’ha admirat aquesta obra humana. Tanque els ulls i veig la imatge del salt de l’aigua per dalt de la paret, sent el soroll de l’aigua entre les roques i note com les gotes d’aigua em cauen damunt i em xopen de dalt a baix.

Puntualització : jo escric “Isber” (sic Isbert) perquè no tinc clar la seua grafia. “Isber” per a cert estudiosos vol dir “eixida d'una vall acongostada”, és a dir, pas estret i profund entre muntanyes. Per a altres “al capdamunt de les vimeteres, dalt dels aiguamolls de la vall”, el vimen és una branca prima, llarga i flexible de la vimenera i d'altres espècies de salze, que s'usava en la cistelleria.

Si voleu saber un poquet més de la seua història, teniu 3 posts en el blog “pilota fulls de paper” etiquetats amb les paraules : embassament, pantà Isbert, riu Girona.

La paraula “post” en l'àmbit digital es referix a una publicació de contingut que pot incloure text, imatges, vídeos o enllaços, i que es compartix en plataformes de xarxes socials, blogs o llocs web.

http://josepmoll.blogspot.com/2010/12/el-llibre-la-primera-confederacion.html

http://josepmoll.blogspot.com/2010/12/segons-la-revista-dobres-publiques-del.html

http://josepmoll.blogspot.com/2010/12/partir-de-1928-es-restablix-de-nou.html

Recordar per no oblidar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P.  V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent.     El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...
Més informació
-
Imatge
  I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials.   L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Més informació
-
Imatge
Vull començar el tastet amb un proverbi: Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït un cor que plora . Proverbi hindú Malauradament, després de la presentació d’un llibre, aquest sol quedar arraconat en les prestatgeries de casa (o d’una biblioteca) com un element decoratiu més durant una llarga temporada, per no dir, tota la seua vida. Pocs, molts pocs, agafem un llibre del seu llom, l’obrim i el llegim. Tinc entre les mans, a punt d’acabar la seua lectura, “ El Archivo parroquial de la Vall de Laguar: antecedentes y anàlisis ” de Daniel Riera Moll . Un gran treball d’investigació i estudi fet pel Daniel, mestre jubilat. Enhorabona!! L'arxiu parroquial és, en un sentit ample del concepte, el lloc en el qual s'ha   depositat tota la documentació rebuda i generada per una parròquia. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE, 2007) a Espanya hi ha 14.118 arxius eclesiàstics, dels quals el Cens-...
Més informació