Un senzill tambic de rajola del 9, lluit de fi, separa el verd de la vida, de la cendra de la mort; com podeu comprovar en la fotografia que adjunte a l'escrit. No volia escriure res perquè estem a l'estiu, on tot el món viu; i, a més a més, de vacances i necessite "desconnectar del món on-line de la immediatesa". Però mira per on estic fent una feina "complicada i emotiva" per a mi, per culpa d'un xicotet coleòpter. El "rellotge de la mort", corcó o corc de la fusta (anoblus punctatus), ha fet pols, mai millor dit, els primers mobles que els meus pares van comprar quan vivien al poble d'Ador (La Safor). Li ho comentat al meu germà. Em dol en l'ànima (si en tenim que ho dubte), però tinc que desfer-me d'ells. Del corcó i dels mobles. El foc purifica, però crec que en aquest cas està servint per esborrar les petjades materials de la nostra vida. Em torque la suor matinera i les llàgrimes que regalimen per les meues ulleres i reaccione. Puc amb tu foc!! Perquè amb els records de la vida, no podràs amb ells. Recordar per no oblidar. Bon estiu i bones vacances. I els que esteu treballant, ànims/força, queda un dia menys per a les properes vacances.
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada