Estic sentat al banquet de la centenària morera de la plaça. Estic a soles amb ella. Silenci. De colp i volta em cauen un parell de fulles de la morera al cap i note com un gruixut braç de pell rugosa rodeja el meu muscle. Alce la vista i veig com un dels 4 braços de la morera de la plaça està agafant-me i a cau d'orella em parla. 

-Xicó no el conec. Eres foraster? Em pregunta la morera.

-No, mon pare i ma mare eren "guareros". Jo m'he criat fora i venia de menut al poble. Recorde quehi havia dues moreres i un banc més llarg i unes escaletes vora l'església. 

Enguany els "vells" amics han volgut ser festers (ibn-arranca(e)ts 2020) i hem fet sarau i comboi durant 14 dies agafant "la barreta de festes". 

 El nou silenci és trencat per la veu ronca i "ressacosa" (pobreta morera beu de tot en festes).

-Porte cent anys a la plaça i el dia que ens van plantar hi havia cinc moreres. Sols quede jo i tinc molt vist i viscut. Sense consultar la viquipèdia puc contar-te que la paraula "festes" deriva del llatí "festus" i vol dir "que causa alegria". "Fer festa" és no anar a treballar; "estar de festa" és tenir l'ànim alegre. Al Poble Dalt, la gent fa i està de festa perquè les festes patronals es converteixen en populars amb un grapat d'actes. El treball que hi ha darrere de la festa no sempre es veu ni s'aprecia, ni es agraït. La majoria veu als festers com les persones que vénen loteria, rifa, cobren per festes o demanen col·laborar en els actes programats. Però recorda una cosa "fester foraster": la festa reuneix a tot tipus de gent i en les mateixes recordem d'on venim i també ajudem a mirar cap el futur. 

Un tro de coet fa que em desperte del meu somni.

Fent poble, fent camí.

*En la foto de festers falten Òscar i Roberto(ànims i força)*