Mentre estic parat fent la foto a uns caquiers que en un mes (exactament 26 dies) han passat de tindre la fruita dalt l’arbre a tindre-la tota als seus peus. No cal ser molt llest per saber el motiu : preu al bancal (llaurador) 0,30-0,40€ (preu per baix del seu cost). Preu a la tenda, 2,25-2,75€. Davant de nosaltres es para un mamífer rosegador. No té més d’un pam de llargària, però té una cua prou ampla i pelosa. Sóc un poc daltònic però crec que es de color pardós fosc pel llom i blanc per la panxa. Deu tindre les cames més fortes que les meues perquè en un plis-plas ha botat al pal de la llum.

La paraula com anomenem a aquet mamífer també està ben dita en castellà, però fa referència a aquell treballador que no fa vaga quan la resta del gremi està defenent els seus drets.

L’Esquirol és el nom vulgar d’un poble català anomenat Santa Maria de Corcó  d’on eren els treballadors que, a finals del segle XIX, van ocupar el lloc de treball dels de Manlleu durant una vaga.  A la vila de Manlleu els teixidors treballaven cadascú a casa seua per compte dels fabricants. Us sóna? Segle XIX o serà segle XXI?.  Bo, continue. Els fabricants muntaren un edifici per a què els operaris teixidors anaren a teixir a hores fixes. Els teixidors de Manlleu no van voler anar. Aleshores buscaren als de L’Esquirol i aquests van dir que sí. La qual cosa concità la indignació dels obres de Manlleu amb els insults que tots imagineu...

Unes curiositats més:

-contràriament a les aparences, el nom del color “caqui” no ve de la fruita, sinó de l’adjectiu persa “khki” que significa color de la pols o de la terra i va derivar a l’hindú “khaki”. Per aquesta raó el color “caqui” és un color marró tirant a verd o groc.

-el “caqui” (fruita redona, de pell fina i color roig viu) procedeix de Xina i Japó “kaki”. El seu conreu es remunta al segle VIII, però no va arribar a Espanya fins finals del segle XIX. Prové d’uns dels arbres que segurament no us sonarà en valencià “banús”, però si en castellà “ébano”.