Comença a aclarir el dia i sona el rellotge que em desperta d’un somni que ara no recorde... em calce amb les meus espardenyes de mitja cara o taloneta, per cert, bastant gastades, agafe la cistella i el ganxo i camí del bancal de cirers. L’oncle de la meua dona m’ha comentat que enguany, malgrat l’hivern tant llarg i gelat (la qual cosa és bona per a la cirera de Laguar si és en desembre i gener) l’ha fet massa tard (març-abril) i ha fet que no quallara la fruita com toca i retardara la seua maduresa. En resum, poques cireres i menudetes. Efectivament m’he quedat sorprès davall del cirer la poca cirera que hi ha per a collir. Però el silenci del camp i la frescoreta en la pell fa que penge el ganxo i amb les dues mans comence a triar cireres perquè l’oratge de maig ha fet que badara(=clavillar) aquesta classe de cirera (burlat o francesa) i de quatre dos cauen a la soca per als pardalets que comencen a fer-nos companyia amb els seus cants. S’ha fet migdia i sols hem collit una trentena de quilos. Ens tornem cap a casa quan arriba un bus amb forasters a comprar cireres. Nosaltres decidim no vendre-les, altres del poble les venen a 10 € la caixeta de 2 kg., nosaltres hem pensat en regalar-les als amics i persones de bé amb nosaltres. Ací s’acaba l’història però, uns amics i familiars, quan estava fent-me una cervesa arran de la temporada de collita tan negativa en el terme em conten l’excursió que van fer a una finca mitjançant la Cooperativa Cireres de la Muntanya. Denominació d’Origen Alacant és la següent...

el nostre poble (millor dit els quatre) té les següents dades geogràfiques

Latitud Longitud Superfície Altitud mitja Hab. 2008 Densitat de població

38°46'37 0º06'36W 23,05 km.2 450 m. 997 43,25

23,05 km2 =(1 milió de m2) 23.050.000 m2 té el terme de Laguar i la finca és

J.M. Els Fruiters S.A. pertany a un grup familiar l'origen del qual es troba en el sector del calçat, en els anys 50. L'any 1972 es va adquirir la Finca "Els Fruiters" dins d'una estratègia de diversificació dels sectors productius. L'empresa J.M. Els Fruiters es troba ubicada entre els municipis de Villena i de Sax en la província d'Alacant, amb molt bones comunicacions amb la resta del país. L'empresa té una superfície total d'unes 604 hectàrees plantades de Pomes, Peres, Prunes, Cireres, Codonys i Bresquilles (1 hectárea = 10.000 m².604 ha. = 6.040.000 m2. = 1/4 el terme de Laguar) i ha patit una forta evolució en els últims anys des d'una explotació tradicional cap a una explotació amb un sistema de reg informatitzat i amb sistemes integrals de producció. Per a poder processar esta important quantitat de quilos, es disposa d'una Central Fruitícola de 7.400 m2, equipada amb tot tipus de màquines classificadores de fruita, a més de cambres frigorífiques amb un sistema ULO de conservació d'atmosfera controlada.

-Conclusió evident: El petit llaurador (25 fanecades.1 fanecada = 1/12 ha. = 833, 33 m2 x 25 = 20.833 m2)no pot competir amb aquests gegants .....ni associant-se/cooperant-se o com vulgueu anomenar-ho....

LA CIRERA ( Prunus Avium )

És originària d'Àsia Menor. El fruit és una drupa globosa d'uns 2 cm de diàmetre, molt rica en àcid ascòrbic ( de 1.000 a 3.000 mg. per cada 100 gr. ), molt àcida. Per això, a més de en cru sol consumir-se en dolços i melmelades. És una de les primeres fruites primaverals. La cirera conté ferro, potassi, calci, fòsfor, sodi, magnesi, clor, silici, vitamina A, B1, B2, B3, B6, i C (12%). Pel seu alt contingut en ferro, potassi, sodi, calci i magnesi afavoreix la formació de glòbuls rojos i la formació d’ossos. A més les cirera és laxant i diürètica i a causa del seu contingut en àcid salicílic és beneficiosa en els processos de gota, reumatisme i arteriosclerosi. La cirera té una gran proporció d’àcid ascòrbic (vitamina C) equivalent a 100 vegades la continguda en la taronja. Les substàncies contingudes en les cireres, afavoreixen l’activitat cerebral, augmentant la memòria, estimulen tot el sistema nerviós i faciliten el funcionament del cor.

Més continguts: un altre albaidí lletraferit publica els seus escrits ....

Cinc microhistòries tristes. Josep Penadés publica en La Lluna en un Cove, nº 17

Mostrava una seguretat que no s'adeia a la seua edat. Parlava amb frases curtes, tallants; en un to que no volia ser arrogant, però que quasi ho era. Els seus ulls blavosos, grisejaven quan estava trista; o bé eren grisos i blavejaven quan estava de bon humor. Mai no ho he sabut amb certesa, entre d'altres coses perquè mai no he gosat mirar-la fixament als ulls. (...)

La Lluna en un Cove, relats de ficció. * Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català. * Un magazín literari amb una miscel·lània d'històries sorprenents. * Originals, de temàtica i gèneres diversos. * Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor... * Un projecte literari obert a la participació de tothom.