Eren els temps de .... quan ens van manar fer un “treball de camp” . Si no recorde malament era l’assignatura de “paleografia i diplomàtica” (darrer curs universitari). Anys huitanta segle passat.

- Com vosaltres sou la de Safor, agafeu el tren de rodalies i teniu que fer “el treball de camp” a Gandia. Es referia a mi i el company i a mic Francesc A.F..

- Buffff, doblar el llom vam pensar. Però no, és un mètode d'investigació a partir de l'observació directa d'allò que estem estudiant. Era xafar-se, a peu pla, tota Gandia per fer un estudi sobre els grafits escrits.

Li vam dir al professor que havíem estat estudiants de l’Ausiàs March de Gandia, però que els nostres pares eren de La Marina (Laguar i Evo, respectivament).  Els pobles de les cireres i els perellons.

Res, cap a la capital de La Safor. Si no recorde malament, cames o memòria, portàvem la primera càmera totalment automatitzada penjada al coll. Una “Canon AE1” (era del pare, no d
e l’estudiant), un plànol (de paper, per suposat) de la ciutat que ens van donar en l’oficina de turisme que hi havia enfront de l’estació dels trens, un “quadern de camp” (una llibreta mida quartilla) i un parell de bolígrafs blau “Bic”. Tot en les mans. Escric de cap, cames o memòria, crec recordar que vam inventariar més de 200 grafits. El treball de camp i posterior estudi va consistir sobre la temàtica, matèria primera, colors emprats, espai físic, grandària de les lletres, llengua (idioma) d’expressió,..., fins i tot, quan descansàvem i anàvem a pixar als lavabos de l’estació de trens o bus, apuntàvem i fotografiàvem uns grafits “no reproduïbles”, en aquest escrit, de les seues portes i parets.

Com sabeu el grafit és un missatge escrit o una imatge/il·lustració pintada. O la barreja dels dos. El que s’anomena art (visual) de carrer. La paraula és grega “grafos” (escriure) i en l’època romana eren inscripcions satíriques en espais públics.  Després foren pintades de protesta i el terme es va fer més conegut i popular quan s’incorpora a la cultura de carrer de les tribus urbanes (rap, hip-hop, ghetto, street art).

Com diuen els majors, el que callen els mitjans de comunicació, ho diuen les parets.

També tinc clar, que molts grafits són una contaminació visual i d’altres una falta de respecte pel patrimoni arquitectònic.

Eixe treball va fer que em fixara en els grafits, allà on estiga. El dilluns estava esperant a la dona (no deixen entrar dues persones al metge) i passejant vaig llegir i fotografiar el grafit, que vos adjunte; i que diu :

“La distancia no significa NADA / cuando alguien significa DEMASIADO”.  “Todo, mucho, demasiado” una reflexió inspirada en la llunyania respecte a les persones que estimem i per què no, l’actual distància de les relacions humanes degut a la maleïda covid-19.

Per favor, poseu-se el boç a l’eixir al carrer, però no embosseu els claveguerams dels carrers amb ells.