Quanta raó tenia aquell vell mestre que en l'escola ens deia una frase que no acabaves d'entendre: "no hay mal que por bien no venga". Eixe optimisme ara l'aplique al dia a dia. Resulta que des de fa un mes i mig que els diumenges, al poble, els que som lectors de la premsa escrita, estem de dol. A mi encara m'agrada embrutar-me els dits de tinta negra passant les fulles del diari, agafar el llapis per a intentar fer l'encreuat, el sudoku i endevinar el jeroglífic. Però ens hem quedat sense cap punt de venda de premsa. Vaig decidir d'anar caminant al poble del costat amb el gos. No tinc watch, ni gps, ni maps i m'oriente per l'olfacte del gos i la silueta del Benicadell. Però resulta que hui les boires i els núvols m'han confós i no he trobat el poble del costat. Per camins i sendes he vist passar el tren, he ensopegat amb "les fontanelles" del poble i escoltat el soroll de l'aigua del riu Albaida.
Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants). Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...




I ara jo, que soc poc coneixedora dels pobles de les teues benvolgudes terres blanques, he d'endevinar a on et dirigeixes?
ResponElimina