Quanta raó tenia aquell vell mestre que en l'escola ens deia una frase que no acabaves d'entendre: "no hay mal que por bien no venga". Eixe optimisme ara l'aplique al dia a dia. Resulta que des de fa un mes i mig que els diumenges, al poble, els que som lectors de la premsa escrita, estem de dol. A mi encara m'agrada embrutar-me els dits de tinta negra passant les fulles del diari, agafar el llapis per a intentar fer l'encreuat, el sudoku i endevinar el jeroglífic. Però ens hem quedat sense cap punt de venda de premsa. Vaig decidir d'anar caminant al poble del costat amb el gos. No tinc watch, ni gps, ni maps i m'oriente per l'olfacte del gos i la silueta del Benicadell. Però resulta que hui les boires i els núvols m'han confós i no he trobat el poble del costat. Per camins i sendes he vist passar el tren, he ensopegat amb "les fontanelles" del poble i escoltat el soroll de l'aigua del riu Albaida.
Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P. V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent. El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...
I ara jo, que soc poc coneixedora dels pobles de les teues benvolgudes terres blanques, he d'endevinar a on et dirigeixes?
ResponElimina