Portes tancades. Poble despoblat. Agricultura morta. No, em negue.
 Ací es pot quedar el poble de Laguar si s'aplica, al peu de la lletra (quinze dies) la carta que hem rebut els veïns sobre la xylella (malaltia contagiosa dels vegetals). Ens diuen que hui no hi ha medicina per curar i que la normativa europea és d'obligatori compliment i execució o estarem fent una infracció greu (multes de 120 mil a 3 milions d€).
Però, no troben vostès, sr.Conseller d'agricultura, sr. Director general i tècnics que arrancar i destruir un arbre viu i sa és com matar un fill al qual has dedicat anys i diners per a què siga un bon fill de major (produir renda)? 
En el poble, la gent major ens ha ensenyat a què la llei està per  respectar-la i complir-la, però vegem que en altres llocs es fan polítiques de prevenció i control i no de trituració "in situ" de tot (malalts i sans). Tenim clar, perquè fa temps que ho fem, d'arrancar l'arbre mort per sequera, mal blanc, cabut, picut roig, etc. perquè treballem i estimem la nostra terra, la dels nostres pares, l'heretada dels nostres avantpassats mallorquins (1609) i pagada amb els impostos de successions.
Però, arrancar i triturar el nostre fill (arbre) sa, tambè? No, em negue. 
100 metres a la redona en un espai de minifundisme com el nostre terme, afecta a tots i totes. Des del riu Girona al Cavall Verd, des de Fontilles al riu Gorgos. No, em negue. 
Crec, sincerament, que no és l'única opció. No, em negue. Per favor,  sr. Conseller, sr.Director General d'agricultura, deixen els seus despatxos amb climatització i vinguen al poble. De segur que trobaran les claus en la porta de casa per entrar. Els convidem ha xafar el terme de Laguar. Sense arbres, no hi ha medi ambient viu i el turisme rural (senderisme) tambè desapareixerà. Serem un desert. Si això afegim el mal que estan fent els porcs senglars i les cabres (arruis), no deixant cap arbre sa, van a fer que el poble de La Vall de Laguar es muiga en QUINZEDIES. No, em negue. 
 Sóc de poble, però vull un poble viu. Atentament. Josep Moll i Moll. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog