-
Bona nits estimats amics/gues. Dos joves, Abe i JosepMiquel, em van recomanar que llegira "L'ingenu" i "Càndid" de Voltaire i en eixes estem. Però no ès el moment de parlar de lectures i llibres.No.
Vos tinc que dir que sóc en ésser del més enllà!
Sí.
Una fotografia i el diagnòstic exhaustiu fet per l'amic Òscar ho confirmen. 
Gent com jo, som uns quants més, no som d'aquest món. Des de fa anys, quan estic llegint, mire la meua "lampareta" de nit i tanque els dos ulls i al bell mig de la foscor veig eixe "bunyol" de la fotografia dels "forats negres" amb una força gravitatòria tan gran que m'atrau fóra d'aquesta galàxia. 
Dubtes, pensaments, preguntes. 
Vinc del més enllà? 
Sóc un ésser estrany? 
Estic en extinció?  
Llegir per les nits no és un hàbit terrícola?
 ;-)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren....    Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Més informació
-
Imatge
  Un agost en la terreta des d'un altra visió. Per raons de salut ocular, és un estiu on la llapissera, el paper i la lectura estan guardats en el rebost. Toca fer passajades matineres i no molt llargues. Aleshores us convide a jugar amb mi a un senzill joc fotogràfic.  ENDEVINAR ELS TOPÒNIMS.  Tant per a guarers com per a senderistes que coneguen i estimen el nostre paisatge muntanyenc i patrimoni agrícola. I perquè no, per aquelles persones que no el coneguen i s'animen a vindre i gaudir d'ell. 15 fotos, 15 noms per encisar-vos a descobrir-lo.  Foies (bancalets) i marges de pedra seca (pujadors i marges de pedra adaptats a la topografia), muntanyes poderoses i miradors encisadors, conduccions d'aigua (fonts i fontetes).  Els sabeu? els conegueu?  La primera foto és una eixida (orto) de sol captivadora i embruixadora per a mi.  Bon estiu!! Fotos:  Muntanyes. Canons de Fonts. Foies i pedra seca:
Més informació
-
Imatge
  Aquest matí, entre a la fleca (despatx o botiga de pa) per comprar-me el pa i un parell de coques de sal menudes per a casa. Faig cua i escolte a l'home de davant de mi que li diu a la fornera " quin dia més estrany aquest DISSABTE BORD, no hi ha escola però la gent treballa". Recordeu, no és el mateix "fer dissabte" (netejar la casa a fons) que dissabte bord (vespres d'un dia festiu que no és diumenge) i jo tinc uns dies que "pense en la mona de Pasqua" (estic un poc distret i no pare atenció al que faig i dic) i "faig cara de Pasqua" perquè les persones estimades malaltes van curant-se poc a poc. Tresors de la llengua. 
Més informació