Estic en la plaça del poble. A l'ombra de la morera, quan la gent ix de missa i s'acosta cap a mi "lapepicalaboira". Josep, un pardalet m'ha dit que t'agraden els papers vells i antics. Vine a casa i t'ensenyaré cosetes del meu arxiu particular: eucaristia del 400 aniversari de la repoblació mallorquina a laguar, periòdic "la veu de al-ahuar" n.2, article de premsa "el siete mil que lleva al cielo" i el full original que E. Vallbona de 90 anys va llegir en un acte de donació de la Caixa d'Estalvis de València al Sanatori Fontilles d'un quiròfan. En eixe escrit, el Sr. Vallbona (autor de la foto de 1903), ens conta que ell tenia 20 anys quan junt al P. Ferris, J. Ballester, M. Peris (arquitecte), J. Gonzàlez i M. Guillem (metges) pujaren amb burres i mules a fer el traçat de la carretera. També van estar mirant on aniria el primer pavelló i l'església. Havien caminat molt i tenien fam. Van fer una paella amb un oblit per part del cuiner. No va posar sal. Però ho solucionà donant un trosset de paper d'estrassa amb un pessic de sal a cadascú. En pocs minuts, paella buida. Al dia següent anaren a Orba, on estaven reunits els propietaris dels bancals per on tenia que passar la nova carretera. La gent era intransigent : "eixe garrofer no, aquella olivera tampoc". Tots volien la carretera, però vorejant les fites. El P. Ferris "tallava claus", però al final van entrar en raons gràcies a les diligències de J. Ballester (Tormos) i la carretera es construí d'acord amb el projecte de l'arquitecte. Fontilles s'inaugurà el dia 17 de gener de 1909.
Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P. V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent. El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada