Lombra (obscuritat i absència de claror) del meu cos opac intercepta els rajos de llum del sol i ofereix a terra una imatge fosca la qual dibuixa un cos imperfecte amb un llibre a la mà. No estic a lombra perquè men vaig a treballa a lombra. Aquesta vesprada de juliol la calor es deixa sentir amb intensitat (avamet em diu que 34 graus)  i no convida a fer res, però les garbes (el treball de cadascú) estan a lera i cal batre-les, per a poder guardar el gra (nòmina) perquè fora està exposat al contratemps (atur, congelació salarial, pagaments) i ara són temps contradictoris de ploure i fer sol alhora. Com deia aquella cançoneta de menuts i menudes Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol. La creença que pentinar-se provocava la pluja era molt comuna a molts pobles (civilitzats i bàrbars). Aquestes tamborinades de ruixats fugissers donen lloc a larc de Sant Martí. La creença més estesa, quasi oblidada, és que és larc del sant patró de la soldadesca i cavalleria medieval (en altres pobles Sant Miquel o Sant Sebastià). Conta la faula que el sant i el diable es jugaren a veure que dels dos faria una volta més gran, més de pressa i més bonica. El sant la feu més ràpida, forta i brillant fent servir un vidre que la del diable, el qual la feu amb el gel. Continuant amb la creença, larc baixa del cel per a beure aigua (riu, font, bassa) posant una cama ací i un altra allà (muntanyes, mar,...) i segons siga la lluna (creixent, minvant) o bufe el vent plou perquè vomite laigua que ha engolit. Depenent don ha begut (riu, bassa mar) ens poden caure granotes o peixos


Diuen i conten que hi ha moltes frases que emprem en el dia a dia, les quals les relacionem amb  tv, pel·lícules o llibres i que en realitat no són exactes. I és que quan la nostra ment emmagatzema una frase, després pareix difícil de canviar-la. Exemples hi a un grapat com :
«Me llena de orgullo y satisfacción», de Juan Carlos I, «Elemental, querido Watson» de Sherlock Holmes (A.C.Doyle), «Si me necesitas, silba» de la pel·lícula Tener y no tener (L.Bacall), «Tócala otra vez, Sam» també de la pe·li Casablanca, «Ladran, Sancho, señal que cabalgamos» y «Con la Iglesia hemos topado» en el Quijote (Cervantes), lescena de «Ser o no ser» (Hamlet) amb la calavera en la mà.
Però hi ha daltres, les quals SÏ que deuríem de guardar en la nostra ment:
tots junts eduquem , "Mai deixes de somriure, ni quan estigues trist, "La teua ment és com un paracaigudes, només funciona quan s'obri", "Si sabria que el món s'acaba demà, hui encara, plantaria un arbre" i mai consideres lestudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el meravellós món del saber.
Ens acaben de fer donació, a la Biblioteca, duna nova publicació on em posat el notre granet darena. Per molts més!!


23 de juny, vigília de Sant Joan. És el dia de lany més intens de costums i sobretot de creences. La majoria dels pobles (civilitzacions antigues i modernes) el dia de hui celebren el solstici destiu. És el moment de lany que el sol es troba al punt més alt del zenit i quan és visible per més temps. Aleshores, el moment de més claror de sol i el dia més llarg.
Creences com : 1) la virtut dels vegetals (les herbes), per exemple, els romans recollien la verbena (gram negre: berbena). Costum tan arrelat, que el nom del vegetal sha estès fins hui com a festa popular amb música i ball que es celebra a laire lliure i per la nit 😉  2) les fogueres, una curiositat, el Quixot està per Barcelona eixa nit i Cervantes no parla de fogueres (no es farien?); 3) curses pel bosc (tanqueu els ulls, i cadascú que imagine com acabarien);
Torneu a obrir els ulls per poder seguir llegint: 4) les rodes al foc i les danses; 5) la coca, abans, les coques eren redones i amb un forat al mig (us recorda això al sol?); 6) les ordalies (proves) amoroses (per al qui no feia la cursa del bosc 😉 ); 7) la gràcia de laigua (virtuts especials); 8) les riqueses i els tresors; 9) bruixes, follets, sirenes i altres éssers fantàstics es manifesten aquesta nit; 10 ) els saludadors (persona que amb lalè, la saliva, xuplant o dient certes paraules cura o prevé els efectes duna mossegada, ràbia i altres mals) i menadors de bèsties.
Una darrera i acabem : les FERRADURES velles trobades un 23 o 24 perquè tenen un valor amulètic. La gent les buscava com un tresor i les penjava darrere la porta.
Però la gent jove es preguntarà: Ferradura? Sí, peça de ferro de forma darc de més de mitja circumferència, que es clava sota la peülla(*aquesta la busqueu al diccionari o si no voleu passar fulles: al google) dun animal equí (cavall, ase, mul, matxo) i li serveix de protecció per a caminar. Abans els camins eren de ferradura perquè era un camí estret on no passaven els carros,  Per cert, recordar-vos que ací ferrar no té res a veure amb fregir ous a la paella amb creïlles (huevos estrellados o també dits ous ferrats). Ací, ferrar és clavar les ferradures a les peülles(ja l'he buscada?)  i lofici es diu ferrer.
I com deien els majors : per un clau es perd una ferradura i ara que than ferrat, vols tirar coces
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog