la fotografia de l’amic Salva Malonda Vidal
(un palmissó fent fotos, un diumenge pel matí, per Albaida) ens mostra la
instantània de la solitud del caminant (dins d’un món tan global) en busca del
seu destí. La vida és una anarquia en la qual res no s’acompleix del tot i res
no arriba mai a la fi.
És la tragèdia o la comèdia de la vida?
La tragèdia és un gènere dramàtic en el
qual el protagonista de l’obra s’enfronta al seu propi destí i rep un
aprenentatge a través del seu sofriment;
La comèdia té un argument d’embolics i
confusions i sempre acaba amb un final feliç.
La paraula anarquia deriva del prefixe grec ἀν- (an), que vol dir «no» o
«sense», i de l’arrel arkhê (en grec ἀρχή, «origen», «principi», «poder» o «mandat»).
L’etimologia del terme la podem entendre, d’una manera general, com allò
desproveït de principi director i d’origen (= absència d’apriorisme).
10 de maig
tot es veia borrós i anàvem palpant les parets
cada vegada que fèiem un pas. El lloc era humit i silenciós fins que escoltem
la veu del guia que ens diu... aneu en conte que ara vénen escalons, ho notareu
amb el “mamperlà”....de colp i volta, el silenci es convertí en prou de
“rebombori”...sis més un foren els escalons que provocaren el “set” del vestit
de guia al ensopegar amb el mamperlà i caure escales avall.
mamperlà : llistó de
fusta que és col·loca horitzontalment per a limitar i formar l’aresta de cada
escaló d’una escala, repisa de balcó, sòl de la llar
rebombori: soroll
molt fort i confús produït per gent en aquest cas per l’acció de parlar tots
d’una mateixa cosa insistentment i amb excitació
set : esgarrada
angular feta a una peça de roba
12 de maig
amb el permís del guionista (encara que no
crec que el Sr. Laverty llegeisca aquestes lletres), jo haguera canviat el
final de la pel·lícula : quan mor el iaio, l’incinere i escampe les seues
cendres en l’olivera empeltada d’un ullastre que planta la seua néta.
Un arbre, fins ara (l’altre dia ho comentava, per gener, el nom d’un bacteri
que mata l’olivera: la “xylella fastidiosa”), sempre verd, el qual té un
creixement lent, és molt longeu i molt gruixut, retorçat i nuós. La seua fusta
és dura i homogènia mostrant-mos boniques vetes i, amb el pas del temps, crea
belles formes escultòriques com els ulls i la boca oberta que la nostra
imaginació ens fa veure en el film.
Un arbre mediterrani i, per què no dir-ho,
també mític : - per als jueus de l’Antic Testament, símbol de pau i
reconciliació (recordeu a Noè, el diluvi, el colom i la branca); - per als
romans, oli de massatge; - els grecs, honoraven als seus herois olímpics amb
branques d’aquest arbre.
Sí, passareu una bona estona amb aquesta
història sobre espolis de la
Sra. Bollaín on es parlen
de molts temes universals d’una manera senzilla, sense aclaparar :
sentiments entre parents, estimar la natura, amistat sense preu, joventut i
vellesa, xarxes socials, corrupció i materialisme.
És un
conte, però és un conte real (comèdia i drama)
I com diuen els majors: “Este arbre no és
nostre, no el podem vendre. Trasplantar un arbre vell és un fet
antinatural, la mateixa definició d’arbre és la d’un individu
arrelat a un territori”
olivera (valencià), olivo (castellà), oliveira
(gallec), olibondoa (euskera), olivier (francés), olive tree (anglés)
20 de maig
estic fent-me el bombonet del matí quan entra
i ens diu bon dia a tots. Em fixe en ell i li veig “mans de llaurador”.
– Posa’m la tassa de llet que ja la tinc
guanyada.
I comença a xerrar : em queden 18 i espere
fer-los. Anit a les 12 de la nit estava en la mota (cavalló que limita
lateralment) de la séquia del molí acabant de regar i aquest matí a les 6 i
mitja ja estava “solfatant” (sulfatant = aplicar una
solució aquosa de sulfat de coure o de preparats que en contenen, a fi de
combatre diferents malures causades per fongs) les oliveres. Pel matí
uns 300 litres
i a boqueta-nit uns altres 300, en 5 dies arribaré als 3 mil. Ho faig així per
no cansar-me i arribar als 18. S’acaba el got de llet i s’acomiada :
- Si demà ens vegem, bona senyal.
El cambrer (i jo també) encuriosits li
preguntem :
- 18 què?
- Xe, recollons!! hui faig 82 anys i voldria
arribar als 100.
10 dejuny
què et passa valencià? em pregunta el camí al
veure’m tornar a trepitjar les seues pedres, el regall d’aigua de la font que
tant en tant he begut, el taronger que vam plantar vora marge per a què no es
gelara, els planters d’oliveres baixades de Castelló, l’enorme cirer(ara mort)
que no deixava créixer a la resta, els perelloners desapareguts i/o amagats
entre la malesa que agafava de prestat quan tenia fam.
El temps va i ve com si fóra la mar. Fa 20 anys d’eixos
records i 40 anys des què Paco Muñoz li posara música a uns versos de Toni
Mestre i hi va sortir 'Què vos passa, valencians?' Des d'aleshores ha
plogut molt i alguns pluviòmetres han rebentat de tanta pluja, d’altres més
moderns quasi estan secs del poc que està plovent; tanmateix, el territori continua
ahí
20 de juny 
ho sent estimats lectors, hui no escriuré
res perquè la colla d’amics albaidins m’han “sucat”( amb el sentit de : participar en una cosa traient-ne un profit) “els dos
dits de front” (no tindre gaire coneixement o seny. Frenologia,
pseudociència del segle XIX, la qual pressuposava que el front ample era
signe d'una major lògica i sentit comú, i establia la mesura de dos dits per al
mínim que una persona havia de tenir per a considerar-se-li “normal” quant a
intel·ligència) fent unes lletretes nocturnes en la nit
màgica de sant joan (felicitacions a ells i elles; i també a la resta, què
collons!!); i malgrat, ser “mol²”(1 mol d’aigua són 18 g. d’aigua. x2 = 36 ml.) no
tinc manera de treure el cap amb la “ponentada”( vent
que bufa de l'oest i que sol ser molt càlid, però molt, ara mateix 36 graus)
que està “amollant” (Soltar, deixar lliure) per les
terres blanques i polsinoses de la secà que hi tenim per esta contornada (paratge que envolta un lloc).
24 de juny
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada