una d’arxius : custodiant la memòria. L’Institut Internacional d’Història Social (IISG) - www.iisg.nl -, situat a Amsterdam, és el centre de documentació i recerca més gran del món en el camp de la història social. Fundat al 1935 per Nicolaas Willem Posthumus entre altres raons perquè la situació europea del moment (auge dels totalitarismes) amenaçava la pervivència dels documents dels diferents moviments socials. Té com a objectius preservar el llegat documental dels diferents moviments socials i fomentar la investigació històrica, sense entrar en valoracions polítiques o ideològiques (el seu fons ocupa un espai de més de 50 quilòmetres). Entre els seus fons tenim : 1.- es guarda una bandera republicana brodada a mà que la Unió de Dones de Catalunya va regalar el 1938 a la companyia holandesa de la Brigada Thälmann. El capità holandès Piet Laros se la va endur als Països Baixos. Durant l’ocupació nazi (II Guerra Mundial) , la bandera es va amagar a casa de Siebe Dolstra (un vell veterà republicà) i per protegir-la, el seu fill Bert, va dormir amb ella cosida entre dues flaçades; 2.- l’única pàgina que es conserva de l’esborrany del “Manifest Comunista” de Karl Marx i Friedrich Engels publicat l’any 1848 (el manuscrit es va perdre); 3.- la col·lecció anarquista més important del món ( entre altres, 21 caixa de l’arxiu documental de la CNT-FAI); 4.- el manuscrit inèdit de 8 pàgines de la vídua de Lluís Companys en què relata la detenció i l’empresonament del polític; 5.- a banda de fons de moviments socials, també n’hi ha documentació d’organitzacions no governamentals (Amnistia Internacional, Greenpeace). Per què us parle d’aquest organisme? a) perquè considere que la societat en general és poc conscient de la importància de preservar el llegat d’aquests moviments socials, i també posem el nostre granet per fer possible que una part de la nostra història no caiga n l’oblit; b) com un petit homenatge als familiars i amics holandesos
Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P. V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent. El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada