Sempre havia sentit dir a les persones majors que el petit pot amb el gran i ho he comprovat aquest cap de setmana amb la palmera que tenim davant la caseta dels meus pares. Un arbre plantat per nosaltres farà uns trenta anys que pesa més de 2 tones i mesura més de 4 metres d’alçada ha dit adéu a la vida davant una minúscula eruga de 2 cm. El becut/morrut roig o més conegut pel món agrícola en la seua denominació castellana de “picudo rojo” és un insecte d’origen asiàtic; el qual s’ha convertit en una plaga devastadora durant aquest estiu; malgrat que la seua arribada a l'arc Mediterrani se suposa per la importació de palmeres prèviament infestades a mitjans de la dècada de 1990 aparegueren a Egipte i a l'estat espanyol les primeres observacions constatades daten de 1995, a la zona a cavall entre les províncies de Granada i Màlaga. Se sospita per proves indirectes que la introducció del morrut a la península ibèrica és deguda a la importació massiva de palmeres de països on no es realitzaven inspeccions ni quarantenes per a instal·lar-les en àrees de fort creixement urbanístic durant la dècada del 2000, ja que els focus d'entrada detectats eren massa allunyats entre si per a ser una dispersió autògena. Aquest insecte s’introdueix en la palmera provocant que les fulles centrals es facen grogues i marceisca, acaba per estendre’s a tota la corona fins provocar la seua mort. La plaga és preocupant i la forma de combatre-la segueix sense estar clara per part de l’administració : fumigació aèria i retirada de les palmeres mortes. El morrut de les palmeres, becut roig o morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és una espècie d'escarabat curculiònid. És relativament gran, entre dos i cinc centímetres de llarg, i un color vermell òxid. Les seves larves excaven galeries de fins a un metre de llarg al tronc de les palmeres, arribant en força ocasions a matar la planta. La femella adulta pon els ous en un nou creixement en la corona de la palma o les ferides causades per l'esclarissada. L'ou, d'un color blanquinós i ovalat desclou sorgint-ne larves piriformes blanques sense potes. La larva s'alimenta del teixit interior de l'arbre durant un mes formant túnels. En fer la pupa, la larva emergeix de l'arbre i forma un capoll a la fullaraca a la base de les fulles. L'adult presenta una coloració vermell ferrós amb taques característiques al tòrax i un rostrum allargat en forma de bec molt peculiar, típic dels curculiònids. El cicle de vida total dura aproximadament 7 - 10 setmanes.
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Jo en tenia dos i una ja s'ha secat. Estic intentant salvar la que queda. Salut Josep!
ResponEliminaCasimir.