pilota de fulls de paper

Comença a aclarir el dia i sona el rellotge que em desperta d’un somni que ara no recorde... em calce amb les meus espardenyes de mitja cara o taloneta, per cert, bastant gastades, agafe la cistella i el ganxo i camí del bancal de cirers. L’oncle de la meua dona m’ha comentat que enguany, malgrat l’hivern tant llarg i gelat (la qual cosa és bona per a la cirera de Laguar si és en desembre i gener) l’ha fet massa tard (març-abril) i ha fet que no quallara la fruita com toca i retardara la seua maduresa. En resum, poques cireres i menudetes. Efectivament m’he quedat sorprès davall del cirer la poca cirera que hi ha per a collir. Però el silenci del camp i la frescoreta en la pell fa que penge el ganxo i amb les dues mans comence a triar cireres perquè l’oratge de maig ha fet que badara(=clavillar) aquesta classe de cirera (burlat o francesa) i de quatre dos cauen a la soca per als pardalets que comencen a fer-nos companyia amb els seus cants. S’ha fet migdia i sols hem collit una trent...

(2)....Ara els companys de trajecte són mules mecàniques dutes per llauradors que van en busca de les primeres cireres rogenques que es poden collir (les primerenques). El camí es de continues pujades i baixades, però tant el cor com les cames responen a l’esforç i em diuen endavant. Veig el cartell de Vall d’Alcalà-Vall d’Evo , antigues alqueries morisques convertides mitjançant la repoblació de fa 400 anys (els van expulsar als musulmans de les seues terres per decret imperial monàrquic) en poblets que hui en dia viuen, quasi més, del turisme rural (coves, neveres, càmpings, senderisme) que de la pròpia agricultura de secà. La carretera marca Pego, però els meus senyals marquen cap a la dreta em busca de la piscina, vorege el riu Girona , aquell que va un parell d’anys amb la seua bravura va trencar el pont de Beniarbeig i va inundar el poble del Verge. Ara baixa manset amb els seus ànecs saludant-me. Tinc que augmentar el ritme perquè el camí de Petracos té pendents de més del 16%...

Estic prestant llibres i entra una usuària/sòcia a tornar-me uns llibres que li havíem deixat fa dues setmanes per fer un treball d’educació infantil. Són uns llibres de l’editorial Kalandraka quan els ulls es fan com òbiles. Deixa damunt el taulell una bossa de plàstic de la 1era campanya d’animació lectora a la vall d’Albaida. Sí, fa quasi deu anys, del dos1000u. Eixe any, a iniciativa dels bibliotecaris/àries i des de la Mancomunitat de Municipis (Cultura) s’iniciaven unes reunions i sessions de formació (jornades). Érem 11 biblioteques, crec recordar (és que la bossa la té ella un altra vegada, però l’he poguda escannejar) Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Bèlgida, Benigànim, Bocairent, Castelló de Rugat, Fontanars, Montaverner, Ontinyent i Quatretonda. Vam fer unes dotze mil borses i punts de lectura (ah!, em ve al cap que també estava La Pobla). Després el tema va quallar amb reunions als diferents pobles i fent guies de lectura anuals (llibres recomanats per edats). ...