Hui fa un fred de coll... i mi.. , bo que pela (vegeu com ja no renegue?) i els especialistes diuen que per baix de sis graus (negatius) ens quedem a casa. Ma mare sempre em diu que em pose la rebeca (jaqueta de gènere de punt sense coll que es corda per davant) quan trac el gos a passejar i fer les seus necessitats i que no siga tan renec (utilitzar paraules o expressions injurioses o grosseres). Escolteu a les mares (i als pares també). M’he ficat la rebeca i la boina (gorra redona sense visera, de llana i negra) i els guants de boxejador. Necessite abrigar-me.  Quan encara no he girat el cantó de casa i un vell amic i company de treball hem solta:

-redeu Josep! pareixes un pelacanyes!!

Pela canyes? Amb el pare he anat a fer canyes al canyar del barranc i després les hem pelat per a l’horta (barraca de tomaqueres o del fesolar), per espolsar les ametles de l’arbre i la vella costum tarongera (saviesa popular): l’acte d’encanyar, enforcar o falcar un bancal de tarongers. Bàsicament, consisteix a col·locar canyes en les branques de l’arbre a fi que les taronges no toquen terra ni agafen humitat, evitant alhora que es podrisquen o que les branques més carregades de fruita es partisquen com a conseqüència del pes. Per cert, unes canyes que s’han de tallar en la lluna minvant de gener (enguany, 2002, des del dimarts 18 que podeu anar).

Però, clar, eixe pela canyes no és el pelacanyes que m’ha soltat el vell amic. Ell no sap que la mare no vol que insultem. Perquè ell es refereix a un home pobre i sense manera professional de guanyar-se la vida, un mort de fam, sense ofici ni benefici (un altra paraula per a les meues beceroles).  

Però qui som nosaltres per jutjar a un altre?

Això és una “iniquitas” (injustícia). Tot plegat, si els humans tinguérem trellat, la justícia és donar a cadascú el que és seu perquè el que fa justa la llei és la manera de jutjar

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog