Tinc un bon amic que l’altre dia em va dir...”xe, Josep, eres un tio artista. Igual planxes un ou,
que fregeixes una corbata...”. Em va fer riure de valent. Tot venia
a conte de què escric i
parle de tot un poc. M’agrada que
la gent conega i estime un poquet més les coses que li rodegen. Aquest matí, el Josep Miquel se’n anava a treballar i ens envia una
foto a la família. El
Montgó pareix una illa pètria i silenciosa que sorgeix de dins
d’una mar de núvols. Una mar de núvols és una acumulació horitzontal dels núvols baixets anomenats estratocúmuls. Són núvols causats pels vents de la mar que
estan carregats d’humitat. Aquest
fenomen explica la inversió tèrmica o el
que és el mateix, temperatures més altes en la muntanya que en la mar.
Una fotografia que podria ben bé ser una quadre paisatgístic d’un artista
romàntic que contempla la natura des d’un lloc aïllat i visual atractiu. Un paisatge
cromàtic on destaquen els colors freds (blau,
gris, verd) front el càlid
(rogenc) de les teulades de les cases.
Sense voler, el Montgó és el protagonista.
Una escena per conservar en la retina. Entre Dénia i Xàbia,
imponent, està el massís del Montgó. Del no-res, s’alça cap al cel. El Montgó se situa enfront la Mediterrània com un far en forma de pedra. Una muntanya que descendeix
suaument cap a la mar, però en arribar a la vora, es torna vertical i tot un penya-segat
ple de coves. El Montgó és un espai (parc) natural protegit
des del 1987 perquè a banda
de la seua singularitat estructural i ecològica, se lo uneix la presència de recursos culturals, patrimonials i d’assentaments humans. El Montgó, solitari i vertical és la talaia del marquesat de Dénia i de la Mediterrània. Majestuós i visible des de la llunyania. Punt
de referència per a viatgers i mariners per a
orientar-se; dels moriscos, obligats a abandonar les seues cases a l’ésser expulsats de les seues terres,
una vegada que la serra del Penyó no es va convertir en el cavall alat per arribar a l’Alger (llegenda del Cavall Verd); i,
dels nous repobladors mallorquins per arribar a bon port, en búsqueda de les seues noves
terres.
Claudine “la Clodin de R. Berenguer”. D.E.P. V.O. en valencià. V.S. en francés. * he usat el traductor neuronal de Softcatalà. és un traductor automàtic entre el valencia i diverses llengües. Tingueu present que els resultats d’una traducció automàtica no són mai completament fiables i requereixen sempre una revisió experta que per suposat no és la meua. Ho sent. El temps passa inexorablement. Pareix l’altre dia quan el meu pare ens deia que saber un tercer idioma era molt important. Sí, el meu pare era un home avançat al seu temps. Veníem de Sòria (finals anys 60) i parlàvem castellà. Ens quedàrem a viure a Ador (i Palma) i allí ens ensenyàrem el valencià parlat del carrer i l’escrit de l’escola (finals dels anys 70). Sí, a l’escola unida de Palma i Ador, dos pobles i una escola, la futura “La Murtera” amb eixa escultura de pedra partida pel barranc. Estareu preguntant-se: i quin era el terce...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada