La vida roda, roda. La gent sap que si una data cau en un dia de la setmana, la mateixa data el proper any serà l’endemà. Això és perquè un any té 52 setmanes i un dia (si és bixest, serà despús-demà). Aleshores, per saber quin dia de la setmana cau una data tindrem que tirar mà a fórmules matemàtiques, però per això tenim els calendaris perpetus que ens marquen el dia de la setmana de qualsevol data. Quan no hi havia calculadores electròniques, un matemàtic francés (E.Lucas) va inventar uns reglets de fusta per fer divisions (quocients i residus), els quals va adaptar per construir un calendari perpetu. Hui en dia calcular el dia de la setmana de qualsevol data no té dificultats (ordinadors, internet).
Però estic quasi segur que molt poca gent sap que l’any 2019 i el 1935 coincideixen els dies de la setmana i del mes (també el 1991 i 1963). Mireu i observeu el material ephemera (document  efímer) de la fotografia (fulla calendari). Quin dia de la setmana és hui 4 d’octubre? (divendres) Quina data té? (1935). Si no portara l’any ens pensaríem que és d’enguany, veritat?

Com la vida roda, roda anem a fer un salt enrere o “flashback” com diu la generació Z:

-1935, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona publica una revista “Claror” en la que participen, entre altres, Rosa Sensat (mestra), Lola Anglada (narradora i dibuixant) i Caterina Albert més coneguda amb el seu pseudònim com escriptora de Víctor Català. Sabeu per què va adoptar el nom d’un home? Perquè l’any 1898 va ser premiada amb el monòleg “La infanticida” dels Jocs Florals i els sectors conservadors es van escandalitzar i ho van trobar impropi d’una xica,  
-1935, Irène Curie i el seu marit F. Joliot reben el premi Nobel de química pel descobriment de la radioactivitat induïda,
-1935, finals d’agost, Benny Goodman triomfa en una sala de ball (Los Ángeles) davant d’un públic jove amb la seua orquestra (big bands) i la seua música (swing-jazz)
-1935, arran de la caiguda de les exportacions de taronges i arròs, l’economia valenciana travessa un greu període de crisi...

4 d’octubre de 2019, Albaida-La Vall de Laguar, dones (igualtat  i visibilitat)? crisi?
Uiii, em sona? obriu els ulls, pareu les orelles perquè com em diu una usuària de la biblioteca i arxiu, “ no et rigues del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou”.

Posdata: si teniu curiositat per saber alguna coseta de 1963 i 1991...ANEU A LES BIBLIOTEQUES!!
Jo, vos contaré dues personals: 1963, jo era una llavoreta en la panxa de ma mare; 1991, preparava oposicions.
La vida roda, roda.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog