pilota de fulls de paper

La llum del cresol minva, però el repte que em vaig proposar està aconseguit. Recuperar i recordar velles tradicions, encara que la meua esquena, genolls i dits de la mà, em diuen a l'orella, " una y no más, santo tomás".  Com podeu comprovar i veure en les fotografies he fet i recordat velles tradicions: pelar ametles a mà en una taula i trencar ametles amb un martell. Abans cal arreplegar la matèria primera (prima). De bon matí, quan el sol asoma el cap pel Montgó, he començat a espolsar els ametlers marcons (menys fulla i menys corfa) perquè cauen abans de l'arbre i el porc senglar se les menja (quina nit ens han donat, un bon ramat ens ha llaurat el bancal). Després ha tocat la classe comuna, més fulla i difícil d'espolsar (borda, puntera,...).  Una canya, un cabàs de llata i un barret són les meues eines. Una botija d'aigua i el gos de companyia.  Feta la collita i quan  el sol d'agost acarona el meu cap i estic torrant-me com les ametles...

Estic sentat al banquet de la centenària morera de la plaça. Estic a soles amb ella. Silenci. De colp i volta em cauen un parell de fulles de la morera al cap i note com un gruixut braç de pell rugosa rodeja el meu muscle. Alce la vista i veig com un dels 4 braços de la morera de la plaça està agafant-me i a cau d'orella em parla.  -Xicó no el conec. Eres foraster? Em pregunta la morera. -No, mon pare i ma mare eren "guareros". Jo m'he criat fora i venia de menut al poble. Recorde quehi havia dues moreres i un banc més llarg i unes escaletes vora l'església.  Enguany els "vells" amics han volgut ser festers (ibn-arranca(e)ts 2020) i hem fet sarau i comboi durant 14 dies agafant "la barreta de festes".   El nou silenci és trencat per la veu ronca i "ressacosa" (pobreta morera beu de tot en festes). -Porte cent anys a la plaça i el dia que ens van plantar hi havia cinc moreres. Sols quede jo i tinc molt vist i viscut. ...

Un senzill tambic de rajola del 9, lluit de fi, separa el verd de la vida, de la cendra de la mort; com podeu comprovar en la fotografia que adjunte a l'escrit. No volia escriure res perquè estem a l'estiu, on tot el món viu; i, a més a més, de vacances i necessite "desconnectar del món on-line de la immediatesa". Però mira per on estic fent una feina "complicada i emotiva" per a mi, per culpa d'un xicotet coleòpter. El "rellotge de la mort", corcó o corc de la fusta (anoblus punctatus), ha fet pols, mai millor dit, els primers mobles que els meus pares van comprar quan vivien al poble d'Ador (La Safor). Li ho comentat al meu germà. Em dol en l'ànima (si en tenim que ho dubte), però tinc que desfer-me d'ells. Del corcó i dels mobles. El foc purifica, però crec que en aquest cas està servint per esborrar les petjades materials de la nostra vida. Em torque la suor matinera i les llàgrimes que regalimen per les meues ulleres i reacci...