Pot ser que les lletres i les reflexions següents per a la majoria de la gent sonaran estranyes, però després d’un cap de setmana de ploreres i uns llagrimals humits necessite parlar de les “coses superficials de hui en dia” i continuar agafat a la vida com l’arbre de la fotografia.

Sí!! Plorar, no tinc vergonya d’ademetre-ho al bell mig del bancal, entre ametlers i fruitals perquè està resultant un any MOLT complicat on cada vegada hi ha més buits i silencis de persones estimades. A les ja esmenades abans de l’estiu, aquest mes ens deixa una dona ”amb molt de viri” (al meu poble això vol dir: persona vigorosa/activa/feinera) sempre a punt d’ajudar-te en l’arreplegada d’ametles i en tot el que fera falta “...per Don José i la Rosariet, anem on siga”. L’altre, un bon home/amic amb el seu geni i tossuderia. Un amant o persona que estima la natura: tant de les herbes mengívoles com de les plantes curatives i dels animals “...josep la camamirla ja està bona; anem a buscar margallons; el porte la traponera per eixa gola que tens afònica”

“Coses superficials” perquè s’ha imposat l’ESTÈTICA DE L’ESCAPISME: la gent reacciona més a un text curt que un llarg.

Personalment crec que l’internet està més pensat per incentivar el consum fuginer i la immediatesa de les coses. No tenim temps de reflexionar. Per exemple, en les xarxes socials (twitter) ens imposen un límit de caràcters i estem “obsessionats” en fer-mos virals (youtubers). “Surfegem” en la informació sense “submergir-se” en ella perquè necessitem estar constantment “actualitzat”.

Sí, ens estan educant per a prendre decisions instantànies/immediates sense temps a reflexionar.

Petit homenatge a la ti Noelí i al Roc.