pilota de fulls de paper

les FONTS D’ALBAIDA. Ja, quasi ningú, fa cua per poar, però l’aixeta continua rajant (xorrant) aigua i per això aquestes lletres sobre elles. CAL RECORDAR perquè m’han donat de beure! Gràcies! En un principi ens sorgeix el dubte d’una dualitat - doble significat - de la paraula FONT: 1.       raig d’aigua que brolla de la terra; 2.       construcció de pedra, ferro o altre material sòlid, amb una canal, aixeta o altre mitjà de conducció per on es fa rajar aigua. Seguint les dues definicions, parlarem de les dues: les fonts aplicades a la primera definició (o també anomenades FONTS NATURALS); i, un segon apartat on desenvolupem les construccions existents al llarg del nostre poble (o FONTS HUMANES). Malgrat tot, des d’un principi volem dir que l’informe no és del tot exhaustiu; i per tant , pot hi haver algun oblit o error puntual. aigua A.- FONTS NATURALS.-        ...

Hui el passeig matinal ès ben fresquet. Set graus i un ventet que bufa i fa que la sensació de gelor es cale en els ossos (direcció del vent 239° OSO) Els records em porten a la llar encesa i calfant-me les mans. Alce els ulls i mireu que veig: Fumerals, arquitectura industrial del segle XIX i primera meitat del segle XX. Fets de rajola massissa a cara vista. Al poble tenien un ús tèxtil i servien per tenyir el cotó i canalitzar els gasos tòxics de les calderes de cera i fums nocius. Solen ser de base quadrada o piramidal, de canya circular o octogonal i llanterna decorada amb finestres cegues. Les dues fotos són dels mès recents construïts i molt semblants en la seua construcció (dimensions i característiques. Al segle XXI, on pareix que estiga tot senyalitzat amb panells indicadors, sabreu que hi esteu en un “ cul-de-sac ” per aquest senyal: Per ò no es confongueu perqu è aquesta senyal vol dir “ via sense eixida ” , é s a dir, entrareu amb el vostre vehicle (cotxe, mo...

Passejant pels carrers del poble pots descobrir que la naturalesa s ’ obri cam í entre parets com podeu comprovar en la fotografia figuera i tamb é que encara queden vestigis d ’ un passat recent : Anella: é s un c è rcol de metall ficat a les fa ç anes de les cases per a lligar els animals. Matxos, burres, cavalls, vaques. Fent les fotografies de les anelles, un ve í s ’ ha parat i m ’ ha comentat el seg ü ent : “ fa molts anys quan jo era un xaval es gastaven per a lligar els burros i despr é s, m é s majoret per a penjar les bosses de fem. Ara no t é profit, per ò li he   dit a ma mare que no la lleve, que la conserve ” anelles Tamb é hi havia d ’ altres anelles o ganxos dalt de tot, a les eixides de les teulades, per pujar les coses a la cambra (per als mil · lenials: el pis més alt, immediatament davall de la teulada) mitjan ç ant la for ç a humana i una c orriola (mirar i trobar en la fotografia): eina de ferro amb forma de circumferència emprad...