La cirera és la fruita amb major disparitat entre el seu cost en origen i el seu preu al supermercat segons La Unió de Llauradors i Ramaders. 

Especular (en finances): és la compra d'un bé per a la seua posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor ix guanyant.  

Quina baula (eslabón de la cadena) és la responsable ? no sabria respondre-vos

Sols demane “Seny” per un present i, sobretot, un futur d’un producte tan nostre i no fer reial el refrany : “quan el seny ha vingut, l’home ja està perdut”

Per cert, aquesta nit (7 de juny ) cap a les deu en la 2 (TV) fan “l’arbre de les cireres” de Marc Recha. Els personatges són de Pego i/o La Vall de Gallinera

En la placeta hi havia una casa baixeta i de teulada a una aigua (forma de la coberta inclinada d’un sols faldó o vessant). La placeta se la coneixia amb el nom d’eixa senzilla i xicoteta casa; la qual, un parell de dies a la setmana, era una de les més visitades del poble i on també t’assabentaves de les xafarderies dels seus veïns. El motiu? perquè dins d’ella hi havia un lloc tancat amb una coberta de volta (de pedres, toves o fang) i una “boca” amb una porta de ferro gruixut dins el qual es produïa molta calor. Per eixa “boca” es ficava la llenya, es carregava i descarregava el que es coïa i entrava l’aire necessari per a la combustió. Al poble es coneixia com a “forn morú” (molt vell, de l’època dels moros) i era un forn públic per a coure pa (hi havia d’altres particulars). Les dones, a casa, passaven la farina amb el sedàs (sedassar : separar el segó de la farina) per poder pastar un pa de millor qualitat i el portaven, en la post (peça de fusta), a coure al forn i el forner omplia el seu forn fins tindre la fornada plena (allò que es cou d’una vegada). Fer pa era una feina a l’abast de tots (farina, aigua i rent-fermentar-), però la cocció implicava un forn i un llenyer.

Frase feta: “en el forn i en el safareig (llavador o bassa), tot es diu (xerra)”.